Abreviatures i símbols
 

fer1
conjugació

 
[s. XI; del ll. facĕre, factum, pronunciat ràpidament fáere en ll. vg. td. pel seu caràcter quasi auxiliar, i més tard faire, d'on sortiria la forma cat.; els der. cultes de facĕre experimenten una degradació de la ă en ĭ i donen verbs en fĭcĕre]
 
v* 1 tr Donar existència a alguna cosa. Fer un pont, un càntir. Fer un reportatge. Fer una cançó.
 
2 tr Formar o formar-se alguna cosa, ajustant o ajustant-se les seves parts o els seus elements. Amb cinquanta fascicles faran dos volums. Sis i set fan tretze. Els analfabets fan el deu per cent de la població.
 
3 tr 1 Formar (alguna cosa) transformant-ne una altra o transformant-se. Fer coca, oli. Fer melmelada de taronges. Aquesta neu farà molta aigua. Fer d'un adversari un aliat. Fer de pobresa ascetisme. Què puc fer de les meves terres?
  
2 Engendrar. El primer marit li va fer tres fills.
  
3 Parir, un animal. La vaca ha fet un vedell.
  
4 Pondre, un ocell. La coloma ha fet un ou.
  
5 Brostar o florir un vegetal.
  
6 Evacuar. Fer els orins espessos, esputs sangonosos, una pedra.
  
7 fer-s'ho tot al damunt (o a sobre) Fer de ventre i orinar sense abaixar-se els pantalons o les calces, o bé sense preparar-s'hi.
 
4 tr 1 Formar alguna cosa afaiçonant una matèria. Fer una talla de fusta. Un gerro fet de vidre.
  
2 p anal Una noia ben feta.
  
3 fig No sé pas com ets fet: per no res t'enfades.
 
5 tr Crear. Déu féu la llum.
 
6 tr 1 Plantar, fer créixer. En aquest bancal hi farem clavells.
  
2 Produir, donar. Aquesta terra fa molt bon blat.
 
7 pron Desenvolupar-se. Aquest cirerer no s'ha fet gaire. Com s'ha fet, aquesta mossa!
 
8 pron Adaptar-se, acostumar-se. Cal fer-se als nous temps.
 
9 fer-se (amb algú) Tractar-se amb algú. Aquells cosins no es fan. No es fa amb el seu antic amic.
 
10 1 tr Fornir. De pomes, us en puc fer deu quilos. Feu-me tres unces de mantega.
  
2 pron Adquirir, proveir-se d'alguna cosa. S'ha fet uns quants diners venent diaris vells.
  
3 pron Fer-se un nom, una reputació.
  
4 tr Menjar o beure (alguna cosa), fumar-se (un cigar, etc.). Fer un mos, un cafetó, un cigarret.
  
5 fer-se'n (d'una cosa) Pagar-ne. D'aquest vestit, me n'he fet molts diners.
  
6 fer seu (quelcom, algú) Apoderar-se'n, apropiar-se'n.
  
7 fer-se seu (algú) Guanyar-se'l.
 
11 tr 1 Arranjar adequadament a un fi; adreçar, netejar. Fer el llit. Fer el dormitori, el menjador. Fer els vidres. Fer l'argent.
  
2 p ext Fer la barba, fer els cabells. Fer les mans.
  
3 Cuinar. Fer una sopa. Avui farem arròs i pollastre.
 
12 tr 1 Realitzar una acció. Fer una bona acció, una mala acció. Fer bones obres. Fer-ne una de grossa. Fer una ximpleria. Fer compliments. Fer un jurament, una prometença. Fer una almoina, una caritat. Fer un miracle. Fer una pregunta, una resposta. Fer ús d'alguna cosa. Fer una lectura.
  
2 qui la fa la paga Refrany que vol dir que el culpable d'una cosa n'ha de sofrir les conseqüències.
  
3 tal faràs, tal trobaràs Refrany que vol dir que les males accions solen ésser castigades.
 
13 tr 1 Efectuar un moviment. Fer una caminada. Fer tres quilòmetres a peu. Fer una passa, un salt, una tombarella.
  
2 Recórrer un indret, una contrada, tot visitant-los. Ja has fet el Canigó? Aquest estiu faré Europa.
 
14 tr Realitzar, efectuar. Fer un badall, un esternut, un sanglot, un sospir. Fer ganyotes, l'ullet. Fer una barretada, una reverència, un pessic, pessigolles, a algú. Fer la sembra, la collita, la verema. Fer un crit, un xiscle, un xiulet. Fer soroll, xivarri, brogit, remor. Fer una rialla, un plor.
 
15 tr Causar un efecte. Fer bé, mal, tort, a algú. Fer mal un menjar. Fer, un arbre, ombra. Fer efecte, sensació. Fer plaer. Fer goig.
 
16 tr Dir. Li ho explicà tot, i ell va fer: "Ja m'ho pensava!''
 
17 tr Ésser, una cosa, d'una determinada manera. Com fa, aquella cançó?
 
18 tr i impers 1 Presentar-se una determinada condició atmosfèrica. Fer vent, pluja, boira. Fer bon temps. Fer mal temps. Fer una tempestat.
  
2 el·líp Fer bo.
 
19 tr Obrar d'acord amb una prescripció, una comanda, etc. Fer la voluntat de Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena.
 
20 tr Ocasionar (l'acció expressada per un verb en infinitiu). Fer calafatar la barca. Fer fer una cosa. Li ho he fet menjar tot. La tempesta féu sotsobrar el vaixell. No el facis plorar. Feu saber que es casen. Fer-li veure la importància del discurs.
 
21 tr Ocasionar que alguna cosa s'esdevingui. Feu que arribin sans i estalvis. Déu faci que el trobin!
 
22 tr Causar que algú o alguna cosa sigui o esdevingui això o allò. Fer ferm un pacte. Fer fonedissa una cosa. Feu-li present això. Viatjar la fa contenta. Fer algú secretari.
 
23 pron Esdevenir. Fer-se algú frare. Fer-se, un creient, ateu. Fer-se d'un club. Fer-se gran. Fer-se vell.
 
24 tr p anal Creure, suposar, que algú o alguna cosa és això o allò. Jo el feia jubilat. El feia més prim que no és. Tu per aquí? Encara et feia a l'Àfrica, jo!
 
25 tr Imitar alguna cosa en la seva manera d'ésser. Fer el mort. Fer el pobre, el ric. Fer el generós, el desinteressat. Fer el savi.
 
26 tr Acompanyat d'un pronom o locució pronominal neutres, equival a qualsevol verb acompanyat dels seus complements i modificadors, el qual hom no vol repetir, o és l'objecte d'una interrogació, etc. Ella ja no hi compra mai, i jo acabaré fent el mateix. Què fas?: arribes o te'n vas? No fer sinó treballar.
 
27 tr Mesurar tant o tant. Aquest bocoi només fa quatre cargues. Aquest envà fa sis centímetres de gruix. Aquesta barra de pa no fa el quilo.
 
28 tr p ext Quants anys li fas, a l'Oriol?
 
29 tr i impers Haver transcorregut tant de temps. Fa deu dies que espero el fuster. Ja fa temps que no el veig.
 
30 fer temps Deixar passar el temps sense una ocupació determinada, generalment en espera d'alguna cosa. Tot llegint faig temps per anar a cal metge.
 
31 1 tr Ésser propi de, produir l'efecte de, la impressió de, la sensació de. Aquesta fruita fa estiu. Aquest detall fa molt fi.
  
2 fer (d'un lloc) Ésser-ne característic. Fa de gent de muntanya, aquest costum.
 
32 1 intr Obrar en una certa manera, ésser actiu. Fer bé, fer mal fet. Ell ha fet d'acord amb la seva consciència. Jo faré a sa voluntat, pel que em diran, segons pensaré.
  
2 fa més qui vol que qui pot Refrany que valora més la voluntat que no pas la capacitat.
  
3 mal si fas, mal si no fas Comentari que es fa quan algú és censurat per haver fet una cosa de bona fe, i ho seria també si no l'hagués feta.
  
4 anar fent Viure o subsistir d'una manera normal o amb un cert progrés. Com aneu? Anem fent.
 
33 intr Ésser suficient, haver-n'hi prou. Amb tres ja fem.
 
34 intr Ésser indiferent alguna cosa a algú. Tant me fa. No hi fa res.
 
35 1 fa? Oi?
  
2 fer a (o per a) Convenir a, ésser adequat a. Aquest vestit no fa per a ella. Aquest ajudant no fa, per a aquest catedràtic. Això no fa al cas.
  
3 fer amb Concordar-se, adir-se. Aquesta història no fa amb la que ha explicat la teva germana.
  
4 fer com Aparençar, simular. Fa com aquell qui fuig.
  
5 fer com si Aparençar, simular, donar a entendre. Fa com si fos molt humil, però no ho és. Faré com si m'espantés.
  
6 fer de Exercir el propi ofici. Fer de mestre.
  
7 fer de Exercir eventualment un càrrec, un ofici, etc. Fer d'actor. Fer d'electricista sense ésser-ho. Fer de pare.
  
8 fer de Procurar de. Quan arribis, fes de veure'l.
  
9 fer i desfer Actuar amb llibertat. Aquell fa i desfà al seu gust.
  
10 fer per Esforçar-se a. Vaig fer per enllestir divendres, però no em fou possible.
  
11 fer tard No ésser, no comparèixer, etc., en el temps oportú.
  
12 fet i fet Al capdavall, al cap i a la fi.
  
13 pel que fa a loc prep Amb relació a, pel que es refereix a, tocant a.
  
14 si fa no fa (o o no fa) Aproximadament.
 
36 NÀUT 1 fer colzera Restar ancorada una embarcació amb dues àncores per la proa, formant un angle de 45°.
  
2 fer peu d'ànec Restar ancorada una embarcació per la proa amb dues àncores ordinàries i una altra, anomenada d'esperança.
 
37 1 fer proa NÀUT Dirigir l'embarcació cap a un lloc.
  
2 fer-se a la mar MAR Abandonar la costa i emprendre la navegació.
  
3 fer-se a la vela MAR Sortir d'un indret d'ancoratge i posar-se a navegar.

 


fer2

 
[v. fer1]
 
m 1 Acció de fer;
 
2 l'efecte. Una cosa és el dir i una altra és el fer. És un continu fer i desfer.

 

fer3 -a

 
[s. XIV; del ll. fĕrus, -a, -um 'salvatge; ferotge']
 
1 adj i f ZOOL 1 Dit dels mamífers salvatges, indòmits i carnissers, del subordre dels fissípedes.
  
2 p ext Dit de qualsevol animal que presenta les mateixes qualitats que les feres.
 
2 f 1 fig Persona de mal caràcter, geniüda. Ésser un home una fera.
  
2 posar-se fet una fera (algú) Enfurir-se.
 
3 cuca fera Drac, animal monstruós.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda