Abreviatures i símbols
 

forma

 
[1271; del ll. fōrma, íd.]
 
f 1 1 Aparença externa d'una cosa (en contraposició a la matèria de què és composta), conjunt de línies i de superfícies que en determinen el contorn. Un cos de forma cilíndrica. La forma del nas. Aquest capell ha perdut la forma. Un diable en forma d'àngel. Se li va aparèixer el dimoni sota la forma d'una donzella.
  
2 pl Línies i superfícies que fan el contorn del cos humà, especialment de la dona. Té unes formes esculturals. Un vestit que dibuixa les formes.
  
3 fig Presentar el mal sota una forma atractívola. La forma de govern d'un estat. Després de l'abdicació del rei, hom implantà la forma republicana.
 
2 Cadascuna de les diferents maneres d'existència, d'acció o de manifestació d'una mateixa cosa o substància. El diamant, el grafit i el carbó són formes al·lotròfiques del carboni. Les formes gramaticals d'un mot.
 
3 1 Manera exterior d'ésser, de viure, d'obrar, etc. La tracta d'una forma inconcebible.
  
2 esp Manera exterior de procedir segons certes regles. En bona forma. En deguda forma.
  
3 pl esp Manera exterior de captenir-se envers els altres. No cura gens de les formes. Mancar a les bones formes.
  
4 esp Manera d'expressar el pensament, el sentiment, en una obra literària o artística, en un discurs, etc. Fons i forma. Una forma negligida. Una forma original.
  
5 de forma que De manera que.
  
6 en forma Com cal, segons la norma. Un argument en forma.
  
7 no haver-hi forma No haver-hi manera. No hi ha forma de convèncer-lo.
 
4 1 Motlle que serveix per a donar una certa figura. Forma de fer formatges.
  
2 Figura treta d'un motlle.
  
3 Hòstia per a combregar. Les formes per a dir missa. La sagrada forma.
 
5 ÀLG Aplicació f d'un espai vectorial E de n dimensions en el cos K d'escalars en el qual és definit i que generalment és el cos real o complex.
 
6 BIOL Categoria subespecífica que indica petites variacions morfològiques.
 
7 DR 1 Conjunt de requisits externs per a l'eficàcia d'un acte jurídic, privat o públic.
  
2 forma de govern Sistema en què hom estructura jurídicament la composició, l'organització, el funcionament i les funcions dels òrgans superiors de l'estat i les relacions entre ells.
  
3 forma d'estat Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l'estat i els ciutadans.
  
4 per trencament de forma DR PROC Al·legació d'un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.
 
8 1 ESPORT Disposició d'un atleta amb vista a la pràctica de la seva especialitat esportiva.
  
2 estar en forma ESPORT Estar en disposició òptima per a la pràctica esportiva o per a qualsevol altra activitat.
  
3 estar en forma p ext Escriuré l'article demà: avui no estic en forma.
 
9 FILOS 1 Principi ordenador, constitutiu o determinant de la realitat, descobert per la ment.
  
2 En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l'establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits i la unificació, més i més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l'enteniment.
 
10 GRÀF 1 Motlle ja imposat i en disposició de procedir al tiratge.
  
2 Sedàs metàl·lic, envoltat d'un marc postís, sobre el qual hom dipositava, en la fabricació del paper, la pasta necessària per a un full.
 
11 LING 1 Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s'oposa com a tal.
  
2 Per oposició a funció, aspecte material d'una unitat lingüística, amb trets fonològics, morfològics i lèxics.
  
3 forma fonètica FON Combinació de fonemes, susceptible d'ésser pronunciada i amb un significat determinat.
  
4 forma gramatical Segons Bloomfield, forma tàctica dotada de significació.
  
5 forma intensiva Forma que reforça el significat d'un mot.
  
6 forma lingüística Segons Bloomfield, forma fonètica dotada de significació.
  
7 forma lliure Segons Bloomfield, forma lingüística susceptible d'ésser usada com a unitat independent.
  
8 forma plena Forma més extensa que pot adoptar un mot.
  
9 forma prefixada Primer element d'un mot compost, que prové d'una forma llatina o grega o bé d'un mot català o d'una altra llengua, i que, en general, no funciona com a mot independent. Les formes 'api', 'filo' i 'politico' són formes prefixades del mot llatí 'apis', del mot grec 'phílos' i del mot català 'polític', respectivament.
  
10 forma prefixada Prefixoide.
  
11 forma reduïda Forma més breu d'un mot que també té forma plena.
  
12 forma sufixada Darrer element d'un mot compost, que prové d'una forma llatina o grega. Les formes 'mòbil' i 'àlgia' són formes sufixades del mot llatí 'mobilis' i del mot grec 'álgos', respectivament.
  
13 forma sufixada Sufixoide.
  
14 forma travada Segons Bloomfield, forma lingüística no susceptible, tota sola, d'ésser usada com a unitat independent.
 
12 1 OFIC Peça de fusta que serveix de motlle en la fabricació i la reparació de calçat.
  
2 TECNOL Motlle que té la figura i les dimensions d'un objecte, el qual, col·locat a fora o a dins de la forma, s'hi adapta i n'adquireix l'aspecte.
 
13 PSIC Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
 
14 TEOL Paraules que cal pronunciar perquè un sagrament sigui vàlid.
 
15 TÈXT Cadascun dels motius ornamentals destinats a ésser pintats damunt un teixit blanc o en combinació amb fons de color.
 
16 factor de forma ELECTROT En un corrent altern, relació entre el valor eficaç i el valor mitjà, aplicable tant a tensions com a corrents.
 
17 forma biològica (o etològica) BOT/ECOL Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l'adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
 
18 forma farmacèutica FARM Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l'administració al malalt.
 
19 forma fonamental CRISTAL·L Forma cristal·lina de la qual deriven totes les formes simples possibles en un sistema.
 
20 forma musical MÚS Mode d'organització d'una idea musical segons un determinat ordre o sistema que permet de copsar l'obra en la seva totalitat.
 
21 forma social SOCIOL En la doctrina marxista, expressió amb què hom designa el sistema de producció i la supraestructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda