 | fred -a
|
| |
[1122; del ll. vg. frĭgdus, ll. cl. frīgĭdus, íd.]
|
| |
1 adj 1 Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un clima fred.
|
| | |
2 No escalfat. Un bany fred.
|
| | |
3 Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir el cos fred, les extremitats fredes. Trobar el menjar fred.
|
| |
2 adj fig 1 Sense afecte, passió, sensibilitat, etc. Una persona freda, incapaç de plorar o de riure.
|
| | |
2 p ext Una carta freda, gairebé descortesa.
|
| | |
3 Poc sensible als estímuls sexuals.
|
| | |
4 Que no s'immuta davant esdeveniments imprevists, impressionants, per inclinacions afectives, etc. Un jutge fred, que sap ésser equitatiu.
|
| | |
5 p ext Una investigació científica ha d'ésser freda. Ha fet una crítica ponderada i freda.
|
| | |
6 Mancat de gràcia, d'al·licient, de simpatia, d'expressió, etc. Un actor, un orador, fred.
|
| | |
7 p ext Un quadre fred. Una decoració freda.
|
| |
3 [ i f dial ] m 1 Sensació produïda per la pèrdua de calor. Tenir fred. Sentir fred.
|
| | |
2 Temps fred. Fer fred. Un fred tardà.
|
| | |
3 FÍS INDÚST Estat d'un cos, d'una substància, d'una cambra, etc., que té una temperatura inferior a la normal.
|
| | |
4 no fer fred ni calor (o ni fred ni calor) (una cosa a algú) fig Ésser-li indiferent.
|
| |
4 adj PINT Dit dels tons de color que van del verd, passant pels blaus, fins al violat.
|
| |
|
