 | ganivet
|
| |
[1313; der. d'un probable ant. canif o ganif, del frànc. knif, íd.]
|
| |
m 1 1 Instrument que consisteix en una fulla llarguera, generalment d'acer, amb una vora afilada, proveït d'un mànec i que serveix per a tallar.
|
| | |
2 Nom genèric de diverses eines i instruments de tall semblants a un ganivet, que formen part d'algunes màquines.
|
| | |
3 ganivet de llescar SUR Ganiveta de fulla corba per a tallar les pannes de suro en llesques.
|
| | |
4 ganivet de triar SUR Fulla per a treure escapces i tares en triar.
|
| |
2 MAR Tros de lona tallat obliquament que hom afegeix a la vorada de les veles per eixamplar-les gradualment des dels punys del gràtil als del pujament.
|
| |
3 METROL Aresta del fulcre d'una balança i, per extensió, el fulcre enter.
|
| |
4 ZOOL Mol·lusc de l'ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids (Solen vagina), de cos allargat, cobert per dues valves cilíndriques molt primes.
|
| |
|
