Abreviatures i sÝmbols
 

gl˛ria

 
[s. XII; del ll. gl˛ria, Ýd.]
 
1 f 1 Honor, admiraciˇ, fama, etc., acordats pel consentiment general a una persona o cosa. Cobrir-se de gl˛ria. El camÝ de la gl˛ria.
  
2 p ext All˛ que Ús causa, motiu, de gl˛ria. Descrivia les gl˛ries dels cavallers medievals.
  
3 p ext Persona que constitueix motiu d'orgull, de gl˛ria, per al seu paÝs, per als seus companys, etc. Shakespeare Ús una gl˛ria d'Anglaterra. L'avi fou la gl˛ria de la famÝlia.
  
4 p ext Satisfacciˇ, orgull, que sent alg˙ pel fet d'Ússer mereixedor de gl˛ria. Tenir la gl˛ria d'haver salvat la pÓtria.
  
5 cobrir-se de gl˛ria fig i ir˛n Quedar, alg˙, molt malament, desprestigiar-se. S'ha ben cobert de gl˛ria, amb la tria de l'obra!
  
6 tenir a gl˛ria Sentir-se satisfet, orgullˇs, d'alguna cosa que hom mateix ha fet, considerar-la motiu de satisfacciˇ. Tinc a gl˛ria haver escrit aquesta novelĚla.
  
7 treballar per la gl˛ria Treballar sense esperar-ne cap guany material.
  
8 vella gl˛ria Persona posse´dora d'honors, gl˛ria, per la seva actuaciˇ, les seves accions, gestes, etc., de temps anterior. Han fet un sopar d'homenatge a les velles gl˛ries del club.
 
2 1 f Esclat de grandesa, esplendor, magnificŔncia. Sempre canta les pr˛pies gl˛ries.
  
2 m esp B═BL Terme bÝblic que expressa lloanša de DÚu.
  
3 m esp LIT┌RG CÓntic de la missa que comenša amb els mots Gloria in excelsis Deo ('Gl˛ria a DÚu a dalt del cel').
  
4 gl˛ria eterna (del cel o celestial) (o simplement gl˛ria) RELIG El cel com a mansiˇ dels benaventurats que gaudeixen de la presŔncia de DÚu.
 
3 f fig 1 Lloc o cosa que causa gran plaer. Aquell pis Ús una gl˛ria. ╔s una gl˛ria, com estan els camps.
  
2 estar a (o en) la gl˛ria Trobar-se, alg˙, molt bÚ en cert lloc, en certa situaciˇ, etc.
 
gl˛_ri_a.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda