Abreviatures i símbols
 

gosar1
conjugació

 
[s. XIII; del ll. vg. ausare, freqüentatiu de audēre, íd., que donà l'ant. osar, al qual s'afegí la g- per resoldre el hiat en fonètica sintàctica (no (g)osar)]
 
v intr Tenir el coratge suficient per a fer alguna cosa. No hi goso anar. Han gosat dir-t'ho?

 

gosar2

 
[v. gosar1]
 
m Acció de gosar, atreviment. Ningú no tenia gosar d'acostar-s'hi.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda