 | gràcia
|
| [c. 1200; del ll. gratia, íd.]
|
| f 1 1 Allò que plau i atreu en les actituds, en les maneres, en l'enraonar, etc., d'algú. Ho ha dit amb molta gràcia.
|
| | 2 Qualitat que fa agradable algú o alguna cosa. Una noia plena de gràcies.
|
| | 3 Allò que, en algú o alguna cosa, satisfà estèticament per la naturalitat, espontaneïtat, facilitat, fluïdesa, congruïtat, etc., no per la força, potència, sublimitat, etc. La gràcia del temple està en l'esveltesa de les columnes.
|
| | 4 fer gràcia Plaure algú o alguna cosa per la seva gràcia o les seves gràcies. El nen és trempat com un gínjol: fa molta gràcia. Sobretot va fer-me gràcia l'agilitat amb què es movia.
|
| | 5 fer gràcia (a algú) Atreure'l, abellir-li, algú o alguna cosa. La mires amb uns ulls! Em sembla que aquesta noia et fa gràcia. Em fa molta gràcia d'anar-hi.
|
| | 6 fer gràcia iròn Causar algú o alguna cosa sorpresa, irritació, etc. Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari. Fa gràcia que sigui ell justament qui ho digui.
|
| | 7 no fer gràcia (o fer molt poca gràcia) Desplaure, desvetllar recel, etc., algú o alguna cosa. Aquest home em fa molt poca gràcia. Això que ha insinuat no em fa gens de gràcia.
|
| | 8 no tenir cap (o cap mena de, o gens de, o gota de) gràcia Ésser alguna cosa desplaent, molesta, etc. Aquestes històries que t'empesques no tenen cap gràcia.
|
| | 9 tenir gràcia iròn Ésser alguna cosa sorprenent, irritant, etc. Té gràcia que, a més de no pagar-me, m'insulti.
|
| 2 1 Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable. Gaudia de la gràcia del rei.
|
| | 2 Allò que és acordat a algú perquè li és agradable, no perquè li sigui estrictament degut. Va dir-li que li concediria la gràcia que li demanés. Perdoneu-lo: feu-me aquesta gràcia. Li ho he demanat com una gràcia. Una gràcia de caritat, per l'amor de Déu.
|
| | 3 Perdó acordat benèvolament. El sobirà té el dret de gràcia.
|
| | 4 CRIST Do gratuït, lliure i personal de Déu a l'home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
|
| | 5 caure en gràcia (a algú) Ésser persona del seu grat, ésser-li simpàtic. Més val caure en gràcia que ésser graciós.
|
| | 6 cop de gràcia Cop amb què hom mata un ferit per evitar que pateixi més.
|
| | 7 cop de gràcia fig Allò que acaba de perdre algú.
|
| | 8 en gràcia de Déu CRIST Net de pecat.
|
| | 9 estar en gràcia prop del rei (o de la reina, o del príncep, etc.) Gaudir de la seva benvolença, del seu favor.
|
| | 10 estat de gràcia CRIST Estat del qui està en gràcia de Déu.
|
| | 11 fer gràcia (d'alguna cosa, a algú) Fer-li'n do, concedir-la-hi. El rei li féu gràcia de viles i castells.
|
| | 12 fer gràcia (d'alguna cosa, a algú) Perdonar-la-hi, no exigir-la-hi. Us faig gràcia de la indemnització.
|
| | 13 gràcia d'estat CATOL Gràcia adequada a l'estat o càrrec d'una persona i a les responsabilitats que en deriven.
|
| | 14 per la gràcia de Déu HIST Expressió afegida sovint al títol de monarques o caps d'estat de països cristians.
|
| 3 pl 1 Testimoniatge d'agraïment. Ja li n'has donat les gràcies? Vinc a donar-te les gràcies pel teu ajut.
|
| | 2 acció de gràcies RELIG Acció de donar gràcies a Déu per algun esdeveniment, obra, etc., que hom interpreta com a do seu.
|
| | 3 donar gràcies (d'alguna cosa, a algú) Atribuir-li'n el resultat favorable, el mèrit, etc. Ja pot donar-me gràcies el seu germà.
|
| | 4 gràcies! (o moltes gràcies!, o gràcies per [o de] [alguna cosa]) Expressions de cortesia amb què hom manifesta agraïment. Gràcies pel teu interès!
|
| | 5 gràcies a loc prep Mitjançant, per. Ens n'hem sortit gràcies a ell.
|
| | 6 gràcies a Déu Expressió pietosa amb què hom atribueix a Déu alguna cosa que considera com un bé. Gràcies a Déu, ja no corre perill. Tots estem bons, gràcies a Déu.
|
| | 7 gràcies a Déu! Expressió amb què hom manifesta satisfacció perquè per fi s'ha esdevingut alguna cosa que havia esperat llargament, perquè no ha arribat a esdevenir-se alguna cosa que temia, etc. Gràcies a Déu! Ja era hora que vinguessis! Gràcies a Déu que no li ho has dit!
|
| 4 1 DR Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa.
|
| | 2 DR PEN Facultat de les més altes magistratures de l'estat, consistent a concedir una remissió total o parcial de la condemna o l'anul·lació de l'antijuridicitat del fet que motivà la condemna.
|
| | 3 edicte de gràcia Proclama amb la qual era concedit periòdicament, per la inquisició, un quant temps per a confessar algun acte heterodox, sense incórrer en les penes previstes, o amb reducció d'aquestes penes.
|
| | 4 DR PEN Indult.
|
| | 5 termini de gràcia (o de cortesia) DR MERC Ampliació del terme de pagament, una vegada vençut el deute.
|
| grà_ci_a.
|
| |