| |
 | habitar
conjugació
| | |
[s. XIV; del ll. habitare, íd.]
| | |
v 1 tr Tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai. La casa és habitada per deu famílies. L'ós blanc habita les regions polars.
| | |
2 intr Habitem al quart pis. Habità en aquell llogaret tota la seva vida.
| | |
HOM: evitar.
| | |
|
|
|
