|
 | habitar conjugació
| | [s. XIV; del ll. habitare, íd.]
| | v 1 tr Tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai. La casa és habitada per deu famílies. L'ós blanc habita les regions polars.
| | 2 intr Habitem al quart pis. Habità en aquell llogaret tota la seva vida.
| | HOM: evitar.
| | |
|
|