Abreviatures i símbols
 

i1

 
[ pl is ] f 1 Nom de la lletra i I (anomenada també i llatina).
 
2 i comercial Et3.
 
3 i grega Nom de la lletra y Y.
 
HOM: hi.

 

i2

 
[c. 1200; del ll. ĕt 'i; també', en cat. ant. e]
 
conj 1 1 Conjunció copulativa que fonamentalment expressa una relació de mera addició entre els elements coordinats; quan aquests són més de dos, només precedeix el darrer, llevat que hom vulgui donar èmfasi a l'acumulació. Sis i sis fan dotze. Treballa nit i dia. Ho ha fet bé i de pressa. Ací i allà. Plou i fa sol.
  
2 Pot implicar un matís consecutiu, adversatiu o concessiu. Ha begut massa, i s'ha ben embriagat. Em pensava que era sincer, i no ho és gens. Volia els diners, i sap a la perfecció com em calen.
  
3 Implica, a vegades, especialment quan la precedeix i segueix la mateixa paraula, una idea de repetició indefinida, d'intensitat o de diferenciació. Fa dies i dies que no plou. Treballa i treballa, però sense cap fruit.
 
2 Apareix, per un fenomen d'el·lipsi, com a enllaç entre elements de diferent grau gramatical. És una mentida, i de les més grosses.
 
3 És usada en principi de clàusula per a introduir una interrogació o exclamació respecte a alguna cosa que té a veure amb allò que hom acaba de dir o pensar, afegir un comentari a una exclamació, expressar estranyesa davant una pregunta, fer un aclariment a manera de parèntesi, etc. I com te n'has assabentat? I tu, què faràs?
 
HOM: hi.

 


I

 
símb QUÍM INORG/BIOL iode.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda