 | inclinació
|
| |
[s. XIV; del ll. inclinatio, -ōnis, íd.]
|
| |
f 1 1 Acció d'inclinar o d'inclinar-se;
|
| | |
2 l'efecte. Una inclinació de cap. La inclinació d'una recta, d'un pla.
|
| |
2 Disposició natural o adquirida de l'ànim, propensió. Tenir males inclinacions. Mostrava una certa inclinació per ella.
|
| |
3 1 ASTR Angle format pel pla de l'òrbita d'un planeta amb el pla de l'eclíptica.
|
| | |
2 angle d'inclinació TECNOL En les màquines eina, angle format pel tall principal de l'eina i l'horitzontal.
|
| | |
3 inclinació magnètica GEOF Angle que forma l'agulla magnètica, que pot girar en el pla del meridià magnètic, amb el pla horitzontal.
|
| |
 in_cli_na_ci_ó.
|
| |
|
