 | integració
|
| |
[1445; del ll. td. integratio, -ōnis, íd.]
|
| |
f 1 1 Acció d'integrar o integrar-se;
|
| | |
2 l'efecte.
|
| |
2 ANÀL MAT Càlcul d'una integral.
|
| |
3 DR CIV 1 Activitat realitzada en l'aplicació del dret que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d'un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs a elements del mateix sistema jurídic o d'un sistema jurídic aliè.
|
| | |
2 Activitat realitzada en l'aplicació de regulacions privades que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d'un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs als usos del tràfic, normes jurídiques o elements tendents a completar la voluntat declarada.
|
| |
4 ECON 1 Realització de les fases de transformació complementàries que integren el procés global de producció.
|
| | |
2 Procés de supressió de diverses formes de discriminació entre unitats econòmiques en diferents graus. La integració econòmica entre països.
|
| |
5 ELECTRÒN Disposició dels diversos components i dispositius electrònics en un circuit integrat, de manera que en un espai reduïdíssim pugui ésser disposat un nombre molt elevat d'aquests elements.
|
| |
6 SOCIOL 1 Ajustament de les parts que componen un sistema social.
|
| | |
2 Procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc.
|
| | |
3 Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o poderós, o de grups socials d'una mateixa ètnia en un altre de dominant.
|
| |
7 integració fotoelèctrica TV Fenomen que té lloc en el mosaic dels tubs analitzadors, segons el qual cada cèl·lula elemental es carrega, durant l'emissió d'una imatge completa, gràcies a l'emissió fotoelèctrica produïda per la llum incident.
|
| |
 in_te_gra_ci_ó.
|
| |
|
