Abreviatures i sÝmbols
 

joc

 
[s. XIII; del ll. jŏcus, Ýd.]
 
m 1 1 Acciˇ de jugar. Aquest xicot, no el veig estudiar mai: tot el dia estÓ amb el joc. Tenir una persona mals jocs. No m'agraden els teus jocs. No em vinguis amb jocs. Els jocs de l'atzar.
  
2 LIT FOLK Representaciˇ teatral de carÓcter popular que se solia celebrar en les festes de carrer o de poble al PaÝs ValenciÓ, en la segona meitat del segle XIX.
  
3 Ússer (alguna cosa) un joc (per a alg˙) fig No oferir-li cap dificultat.
  
4 joc de mans Joc fet per ilĚlusionistes per enganyar l'espectador fent-li veure unes coses per altres.
  
5 joc de paraules (o de mots) Expressiˇ que hom aplica al fet de jugar amb un mot de doble sentit o amb dos mots hom˛fons, per aconseguir un efecte divertit o enginyˇs.
 
2 1 JOCS Activitat fÝsica o mental que tÚ com a principal fi la diversiˇ o entreteniment del qui l'executa.
  
2 JOCS ESPORT Entreteniment, exercici recreatiu sotmŔs a regles, en el qual entren en competŔncia l'habilitat i la sort dels participants.
  
3 JOCS ESPORT Competiciˇ fÝsica.
  
4 JOCS Joc en el qual hom arrisca diners.
  
5 donar joc JOCS ESPORT Facilitar la participaciˇ dels altres jugadors.
  
6 entrar en joc fig Intervenir.
  
7 fer el doble joc fig Fer el joc alhora a contraris.
  
8 fer el joc (a alg˙) JOCS ESPORT Afavorir l'acciˇ del membre del propi equip que estÓ en millor disposiciˇ.
  
9 fer el joc (a alg˙) fig Anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecuciˇ dels seus prop˛sits.
  
10 joc de bales JOCS Cadascun dels jocs en quŔ hom se serveix de bales esfŔriques de terra cuita, vidre o metall i que consisteixen a ferir amb una d'elles les altres, tirant-la des d'una certa distÓncia.
  
11 joc de cartes JOCS Cadascun dels jocs en quŔ hom se serveix de les cartes.
  
12 joc decisiu ESPORT En el tennis, sistema de desempat que consisteix a declarar guanyador el jugador o la parella que obtingui primer set punts amb un marge de dos punts, aplicat quan, en un set, s'arriba a un empat a sis jocs.
  
13 joc de taula JOCS Cadascun dels jocs que hom sol jugar al voltant d'una taula, amb un tauler, daus, fitxes, naips o altres elements, i en quŔ intervenen generalment l'atzar i l'estratŔgia.
  
14 jocs electr˛nics ELECTRĎN SŔrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electr˛nics i que funcionen generalment de forma interactiva.
  
15 jocs florals LIT Certamen poŔtic solemne, celebrat normalment a la primavera, en quŔ sˇn premiades les millors poesies de tema amorˇs, religiˇs i patri˛tic, respectivament, amb la flor natural, la viola d'or o d'argent i l'englantina.
  
16 posar en joc ESPORT Posar en acciˇ la pilota per iniciar un partit o reprendre'l.
  
17 posar en joc fig Utilitzar alg˙ o alguna cosa amb alguna finalitat determinada i en profit propi. Posar en joc alg˙. Posar en joc les seves influŔncies.
  
18 tancar el joc JOCS En el d˛mino, posar les fitxes de manera que no es pugui acabar el joc.
  
19 teoria dels jocs MAT Teoria que analitza matemÓticament el comportament ˛ptim dels diversos jugadors davant les possibles estratŔgies aplicables per a la resoluciˇ guanyadora del conflicte (joc).
  
20 joc dels disbarats JOCS Joc que consisteix a formar un diÓleg sense sentit l˛gic.
 
3 En certs jocs, cadascuna de les divisions del partit. Em falta un joc per a guanyar el partit.
 
4 1 Manera de jugar.
  
2 fig Manera de fer, d'actuar, de comportar-se. A aquell, ja li conec el joc.
 
5 1 JOCS Conjunt dels objectes necessaris per a jugar un joc determinat. He comprat un joc d'escacs.
  
2 JOCS Conjunt de les cartes, fitxes, etc., donades a un jugador. Tenir bon joc. M'has donat mal joc.
  
3 p anal Conjunt de certs objectes necessaris per a complir una funciˇ determinada que sˇn utilitzats junts o que es combinen i complementen en llur ˙s. TÚ un joc d'eines nou. Hem comprat un joc de cadires de boga.
  
4 p ext Joc d'objectes format segons una composiciˇ establerta i que Ús designat en funciˇ del seu ˙s o de la seva destinaciˇ. Un joc de cafŔ consta de tasses, plats, cafetera, lletera i sucrera. Li han regalat un joc de taula.
  
5 M┌S En l'orgue, nom que rep cadascun dels grups de tubs, que es distingeix dels altres per la manera com es produeix el so, per la forma dels tubs, per la mida i per l'extensiˇ de llur registre.
  
6 joc de llišos T╚XT Conjunt dels llišos necessaris per a teixir un lligat determinat.
  
7 joc d'engranatges TECNOL Conjunt dels engranatges d'un mecanisme.
  
8 joc de rems MAR Conjunt de rems d'una embarcaciˇ.
  
9 joc de rodes TRANSP Conjunt de les rodes d'un mateix eix d'un vehicle.
  
10 joc de veles MAR El conjunt de totes les veles per a ormejar un vaixell o una altra embarcaciˇ.
 
6 1 TECNOL Uniˇ de dues peces que permet un cert moviment de l'una amb relaciˇ a l'altra.
  
2 TECNOL Moviment d'una d'aquestes peces respecte a l'altra.
  
3 fig El joc de les forces que agiten el mˇn.
  
4 ANAT ANIM Articulaciˇ.
  
5 fer joc (una cosa amb una altra) fig Adaptar-s'hi, combinar-s'hi harm˛nicament. Aquests dos colors no fan joc.
  
6 joc d'afluixar T╚XT Mecanisme dels telers que permet d'afluixar una part dels fils d'ordit i produir, aixÝ, efectes especials en els teixits.
  
7 joc d'agulla T╚XT Joc de calaixos en el qual el desplašament d'una agulla o tija comanda el mecanisme de moviment de cada calaix.
  
8 joc de bÓscula T╚XT Mecanisme de les contÝnues, format per un sistema de pesos que retenen el descens del balancer.
  
9 joc de calaixos T╚XT Mecanisme dels telers que canvia els calaixos on s'allotgen les diverses llanšadores per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llanšadora que ha de teixir.
  
10 joc de faristol T╚XT Mecanisme dels telers que serveix per a moure els llišos independentment els uns dels altres.
  
11 joc del plegador d'ordit T╚XT Mecanisme del teler mecÓnic per a regular l'enrotllament de l'ordit.
  
12 joc de madrÓs T╚XT Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els llišos en la fabricaciˇ de madrÓs o sarja batÓvia.
  
13 joc de picar T╚XT Mecanisme dels telers mecÓnics de llanšadora que produeix l'etzibada de la llanšadora de l'un a l'altre dels calaixos situats a cada extrem de les taules.
  
14 joc de segments T╚XT Mecanisme per al moviment dels llišos en els telers, en el qual cada excŔntrica Ús formada per un disc en la vora del qual van fixats uns segments de diferents contorns exteriors.
  
15 joc de xarnera T╚XT Mecanisme de la metxera format per una o dues rodes muntades sobre un punt articulat, que transmet el moviment a les barretes que mouen les bobines.
  
16 joc diferencial T╚XT Mecanisme de la metxera que, en combinaciˇ amb el variador de velocitat de cons, regula la diferŔncia entre les velocitats de rotaciˇ de l'aleta i de la bobina.
  
17 jocs d'aigua Moviments diversos i variats de raigs d'aigua en un brollador.
  
18 jocs de llum Reflexos m˛bils d'un cos, produ´ts pels moviments de la llum o els del cos.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda