 | jueu -eva
|
| |
[s. XIV; del ll. judaeus, -a, -um, íd.]
|
| |
1 adj 1 Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme.
|
| | |
2 m i f De Judea (regió històrica del S de Palestina).
|
| |
2 m i f 1 Persona que professa el judaisme.
|
| | |
2 HIST Individu d'una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món; hebreu.
|
| |
3 m i f fig i desp Usurer, avar.
|
| |
4 matar jueus loc verb FOLK Durant la Setmana Santa, costum popular amb què es cloïa l'ofici de tenebres consistent a fer soroll la canalla i el jovent amb els xerric-xerracs o pegar en terra amb branques de palmera (matar els fasos) o bastons.
|
| |
 ju_eu.
|
| |
|
