 | just -a
|
| |
[s. XII; del ll. justus, -a, -um, íd., der. de jus, juris 'dret']
|
| |
1 adj 1 Conforme a justícia.
|
| | |
2 Legítim. Satisféu les seves justes aspiracions.
|
| |
2 1 adj Que obra segons justícia. Un crític just i imparcial.
|
| | |
2 m BÍBL En l'Antic Testament, home fidel a l'aliança, i, en el Nou Testament, l'home que ha estat justificat en Crist, el qual és l'arquetip del just i obrador de justícia.
|
| | |
3 els justos van al cel col·loq Comentari humorístic que es fa amb relació a una cosa que és donada justa, gairebé escassa.
|
| | |
4 el sojorn dels justs El cel.
|
| | |
5 el son del just Mort feliç, repòs etern.
|
| |
3 adj Que s'adapta exactament a allò a què és destinat, exacte quant a pes, mida o mesura. No trobo la paraula justa. M'han donat el pes just.
|
| |
4 adv 1 Amb molta exactitud, sense sobrar-hi res. Hem calculat just el que gastarem. Han arribat just a l'hora del tren.
|
| | |
2 En el punt precís. Tenien el taulell just al mig de la botiga.
|
| | |
3 tot just No més de, només, solament. Tot just són les vuit.
|
| |
5 adj 1 Escàs, gairebé insuficient. Uns sous molt justos.
|
| | |
2 Que no té ben bé les dimensions necessàries. Aquestes sabates em són molt justes.
|
| | |
3 anar just (o ben just) Estar insuficientment proveït d'alguna cosa. Anava ben just de diners.
|
| |
6 adj MÚS Dit dels intervals que només tenen una forma de consonància i que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts.
|
| |
7 justa la fusta! Exclamació amb què hom expressa l'aprovació o la conformitat absoluta amb allò que diu un altre.
|
| |
|
