 | legítim -a
|
| |
[1388; del ll. legitĭmus, -a, -um, íd.]
|
| |
adj 1 DR 1 Conforme a les lleis o al dret.
|
| | |
2 En algunes legislacions, dit de la família constituïda dins el matrimoni.
|
| | |
3 Dit del fill d'una unió legítima.
|
| | |
4 Dit del germà carnal procedent del matrimoni.
|
| | |
5 unió legítima Unió carnal reconeguda per la llei.
|
| |
2 Genuí, autèntic, no fals. Un raonament legítim. El seu rellotge és d'or legítim. Inscripcions legítimes.
|
| |
3 legítima defensa DR PEN Defensa necessària per a repel·lir una agressió injusta mitjançant un acte que lesiona els béns jurídics de l'agressor.
|
| |
|
