Abreviatures i símbols
 

llei

 
[s. XIV; del ll. lēx, lēgis, íd.]
 
f 1 1 [ L ] DR POLÍT Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals als quals l'ordenament jurídic atribueix el poder legislatiu. Lleis civils, criminals, penals. Establir, derogar, una llei. Observar, complir, les lleis. Violar la llei. La llei ordena, prohibeix, una cosa. Certs costums tenen força de llei.
  
2 feta la llei, feta la trampa Refrany que vol dir que sempre hi ha una manera o altra d'eludir les disposicions legals.
  
3 home de lleis Jurisconsult.
  
4 llei adjectiva DR PROC DR PEN Denominació que hom sol donar a la llei processal i a la llei penal en tant que regulen l'activitat procedimental desenvolupada pels organismes jurisdiccionals i castiguen les conductes punibles segons la llei penal.
  
5 llei de bases DR Llei que conté normes generals sobre una matèria i té per missió de fixar els criteris segons els quals ha d'ésser articulada una llei.
  
6 llei de contracte DR CIV Facultat que l'ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d'autonomia privada.
  
7 llei fonamental DR CONST Llei que defineix i regula l'activitat, l'organització i les institucions polítiques d'un estat.
  
8 llei marcial Disposició de caràcter punitiu dictada per l'autoritat militar en situacions com les d'estat de guerra o similars.
  
9 llei particular DR Norma jurídica que es refereix exclusivament a una certa categoria de persones, coses o relacions jurídiques o que regeix únicament en llocs determinats.
  
10 llei positiva DR Llei o conjunt de normes dictades pel poder legislatiu competent per tal de regular les necessitats jurídiques de la comunitat.
  
11 llei recopilada DR Disposicions recollides sistemàticament de les diferents legislacions estatals.
  
12 llei seca HIST Llei dictada als Estats Units d'Amèrica (1919) que prohibia la circulació i el consum de begudes alcohòliques en els territoris de la unió.
  
13 llei substantiva DR Denominació que hom sol donar a les lleis civils no processals.
 
2 1 Norma o conjunt de normes que regulen la conducta, les conviccions, etc., dels homes i que hom estableix com a arrelada en una força o autoritat no simplement positiva o historicoconcreta i vàlida per a tothom. La llei de la consciència. Això és llei de vida.
  
2 llei divina RELIG Llei que invoca Déu com a autor o fonament.
  
3 llei moral ÈTIC RELIG Llei que emana de la consciència i obliga a fer el bé i a evitar el mal.
  
4 llei natural DR FILOS CRIST Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d'ésser configurats tant el comportament de l'individu com les relacions socials dins la comunitat humana.
  
5 llei nova (o de gràcia, o evangèlica) BÍBL Economia de la salvació instaurada i acomplerta en Jesucrist.
  
6 llibre de la Llei (o simplement la Llei) BÍBL Nom donat al Pentateuc com a expressió típica de l'economia de salvació de l'Antic Testament.
 
3 1 Regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la natura.
  
2 FÍS Enunciat del comportament d'un fenomen natural, obtingut per inducció, després d'haver analitzat un nombre finit d'experiències anàlogues, i expressat mitjançant una relació matemàtica.
  
3 LING Formulació d'un fet que té lloc regularment en la producció d'un fenomen lingüístic qualsevol.
  
4 MAT Regla, fórmula o relació que és satisfeta pels valors d'una variable, els termes d'una sèrie, etc.
  
5 llei de probabilitat ESTAD Llei que dóna el valor de la probabilitat d'un determinat esdeveniment.
  
6 llei econòmica ECON Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d'ésser contrastada amb la realitat.
  
7 llei fonètica FON Llei proposada pels neogramàtics que intenta descriure i explicar el canvi fonètic d'un element o articulació en un moment del temps.
  
8 lleis de Faraday ELECT Lleis que relacionen la quantitat de l'electricitat que ha de circular a través d'una solució electrolítica amb la quantitat de substància que és electrolitzada.
 
4 1 Regla, norma o costum establerts. Les lleis de la gramàtica. Les lleis de la moda.
  
2 llei de Lynch HIST Costum nord-americà, aplicat primerament pel patriota virginià Charles Lynch, segons el qual hom imposava el càstig, generalment la mort, d'un pretès criminal prescindint de tota formalitat legal.
  
3 llei de Lynch SOCIOL Linxament.
 
5 1 Qualitat, pes, mesura, que ha de tenir un gènere segons la llei.
  
2 esp Quantitat de metall fi fixada per la llei que han de tenir les monedes i altres objectes d'or o argent.
 
6 p ext 1 Voluntat, domini, exigència.
  
2 fer fer la llei (a algú) Exigir-li el compliment d'allò que és degut.
  
3 fer la llei (a algú) Imposar-li la pròpia voluntat.
  
4 posar (el vencedor) sota la (pròpia) llei (el vençut) Posar-lo sota la dominació d'aquell.
 
7 Mena, espècie. És una llei de peres que no m'agrada. Fa tota llei d'entremaliadures.
 
8 Afecte. No em té gens de llei. Li ha posat llei. Li duc llei.
 
9 llei de Gens de. No tinc llei de pa.
 
10 llei de composició MAT Operació.
 
llei.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda