| |
 | llur
| | |
[s. XIII; del ll. illorum 'd'ells', gen. pl. de ille 'ell', que donà l'ant. llor, canviat en -u- per influx del dat. ll. lui; del pl. lurs, reduït a lus, prové el datiu -los]
| | |
adj i pron 1 Possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.
| | |
2 el llur (o ço del llur) ant Les seves coses, els seus béns.
| | |
|
|
|
