Abreviatures i sÝmbols
 



 
[s. XII; del ll. manus, Ýd.]
 
[ pl mans ] f 1 1 ANAT ANIM Part terminal del braš, que comprŔn el carp, el metacarp i els dits.
  
2 p anal ANAT ANIM Qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadr˙pedes.
  
3 p anal ANAT ANIM En els mamÝfers, extremitat posterior que tÚ el dit gros oposable als altres.
  
4 p anal RAM Qualsevol dels quatre peus del bestiar d'escorxador un cop tallats.
  
5 p anal ANAT ANIM Trompa de l'elefant, especialment l'extrem prŔnsil.
  
6 agafar (alg˙) per la mÓ Agafar-li la mÓ per sostenir-lo, ajudar-lo.
  
7 ajuntar les mans Unir els palmells de les mans amb els dits estirats o bÚ entrecreuats els d'una mÓ amb els de l'altra en actitud de pregar, suplicar, etc.
  
8 alšar la mÓ (a alg˙) Amenašar de pegar amb la mÓ.
  
9 alšar les mans al cel Aixecar els brašos amb les mans obertes en actitud de s˙plica.
  
10 allargar la mÓ Posar-la estesa i plana.
  
11 allargar la mÓ fig ╔sser caritatiu, generˇs.
  
12 allargar (o parar) la mÓ fig Demanar diners, bÚns, etc., especialment estenent-la amb el palmell cap amunt.
  
13 a mÓ (o a la mÓ) fig A l'abast, a la disposiciˇ. La casa Ús petita, i aixÝ ho tenim tot a la mÓ. No tenia el metre a mÓ i vaig mesurar-ho a pams.
  
14 a mÓ alšada Dit del dibuix geomŔtric fet a mÓ, sense l'ajut de cap estri especial.
  
15 a mÓ alšada POL═T Dit de la votaciˇ p˙blica en la qual hom emet el seu vot alšant la mÓ.
  
16 a mÓ armada DR PEN Expressiˇ que designa els delictes perpetrats amb armes.
  
17 a mans besades fig Amb molt de gust.
  
18 a mans juntes fig Pregant molt.
  
19 a mans plenes fig Abundantment.
  
20 a mans salves fig Sense cap risc.
  
21 anar (o parlar) amb el cor a la mÓ fig Comportar-se, parlar, amb sinceritat.
  
22 anar de mÓ en mÓ (o passar per moltes mans) fig Passar del poder d'un al d'un altre successivament.
  
23 anar-se'n (o tornar-se'n, etc.) amb les mans buides (o netes) fig No haver obtingut res.
  
24 anar-se'n (o tornar-se'n, etc.) amb les mans plenes fig Haver obtingut molt.
  
25 arribar a les mans fig Pegar-se dues persones o mÚs.
  
26 besar la mÓ Saludar alg˙ besant-li la mÓ en senyal de cortesia.
  
27 carregar la mÓ fig Excedir-se en una reprensiˇ, en el preu de venda, etc.
  
28 cloure (o tancar) la mÓ Arronsar-la aplicant els caps dels dits al palmell.
  
29 cloure la mÓ fig Donar, alg˙, molt menys del que era d'esperar.
  
30 deixar (alguna cosa) de les mans fig Deixar d'ocupar-se'n.
  
31 de llarga mÓ fig De fa molt temps.
  
32 de mÓ Manual. Una serra de mÓ.
  
33 de mÓ Dit de certes coses que, per les seves dimensions redu´des, poden Ússer portades c˛modament en la mÓ o amb les mans. Un sac de mÓ.
  
34 demanar la mÓ (d'una noia) fig Demanar el consentiment del pare, el tutor, etc., per casar-s'hi.
  
35 de mans lliures loc adj Dit de l'accessori que, mitjanšant un altaveu i un micr˛fon situats en l'aparell telef˛nic, permet mantenir una conversa sense necessitat d'agafar l'auricular.
  
36 de primera mÓ Que Ús usat per primera vegada.
  
37 de primera mÓ fig Dit de la notÝcia, la informaciˇ, la hip˛tesi, etc., que provÚ directament de la font.
  
38 descarregar la mÓ (sobre alg˙) fig Pegar-li.
  
39 de segona mÓ Que ja ha estat usat anteriorment per una altra persona.
  
40 de segona mÓ fig Dit de la notÝcia, la informaciˇ, la hip˛tesi, etc., aconseguida indirectament.
  
41 donar (o estrŔnyer, o encaixar, etc.) la mÓ Allargar la mÓ per tal d'estrŔnyer la d'una altra persona en senyal d'amistat, de reconciliaciˇ, de felicitaciˇ, etc.
  
42 donar la mÓ (a alg˙) Prestar-li ajut.
  
43 donar l'˙ltima (o la darrera) (a una cosa) fig Acabar-la, completar-la.
  
44 donar-se la mÓ (o les mans) fig Agafar-se-la.
  
45 en bones mans fig A cura d'una persona competent, interessada, etc. Hem deixat la casa en bones mans.
  
46 enviar (alg˙) a fer la mÓ vulg dial Engegar-lo.
  
47 escapar-se de la mÓ (una cosa, un fet, una situaciˇ, etc.) Quedar-se sense una cosa o perdre'n el control quan hom ja creia haver-ho aconseguit.
  
48 escapar-se (o anar-se'n) (a alg˙) la mÓ (o anar-se'n de la mÓ [alg˙]) fig Excedir-se, especialment en la quantitat d'un ingredient.
  
49 estar a les mans (o en la mÓ) (d'alg˙) Estar en el seu poder.
  
50 estar deixat de la mÓ de DÚu fig ╔sser molt desgraciat.
  
51 fer a mans (o donar en mÓ) fig Lliurar una cosa directament al seu destinatari.
  
52 fer la mÓ vulg dial Masturbar-se un home.
  
53 fer les mans fig Fer la manicura.
  
54 fer mans i mÓnigues fig Esforšar-se molt, fer tot el possible. Han fet mans i mÓnigues per acabar a l'hora.
  
55 fotre mÓ (a alg˙) colĚloq Tocar-lo amb intenciˇ er˛tica.
  
56 haver-hi (en un afer, un negoci, etc.) una mÓ oculta fig Haver-hi una persona que hi intervÚ secretament.
  
57 lligar les mans fig Impedir d'obrar a alg˙. Aquells esdeveniments li van lligar les mans i ara no pot fer res.
  
58 lligar-se les mans (o de mans) fig Privar-se la llibertat d'obrar.
  
59 mÓ a mÓ Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos. Es van menjar tot el formatge mÓ a mÓ.
  
60 mÓ contracturada (o de faquir) PAT Contractura de la mÓ en flexiˇ intensa, de tal manera que les ungles es claven en el palmell.
  
61 mÓ de pinya PAT Deformaciˇ congŔnita o adquirida de la mÓ, caracteritzada pel doblegament d'aquesta sobre l'avantbraš, el qual acaba en un arrodoniment.
  
62 mÓ de predicador PAT Actitud de la mÓ que consisteix en l'extensiˇ foršada de la mÓ sobre l'avantbraš, amb flexiˇ dels darrers dits i extensiˇ dels primers.
  
63 mÓ de simi PAT Atr˛fia del tŔnar, amb extensiˇ permanent del polze, originada per una parÓlisi del nervi mitjÓ.
  
64 mÓ de trident PAT Aspecte caracterÝstic de la mÓ en l'acondroplÓsia; els dits sˇn quasi de la mateixa llargÓria, i hi ha mÚs separaciˇ entre el segon i el tercer.
  
65 mÓ d'urpa PAT Aspecte de la mÓ degut a la parÓlisi dels interossis i dels lumbricals.
  
66 mÓ morta MÓ que es deixa inerta i, aixÝ, obedient a qualsevol impulsiˇ exterior.
  
67 mans enlaire fig Comminaciˇ perquŔ posi les mans enlaire una persona que hom vol capturar com a garantia que no atacarÓ.
  
68 mÓ obstŔtrica PAT Contracciˇ de la mÓ amb el polze en adducciˇ foršada i els altres dits ajuntats entre ells formant un con.
  
69 mÓ sobre mÓ (o una mÓ sobre l'altra, o les mans plegades, o amb les mans a la butxaca) fig Inactiu, sense fer res.
  
70 mÓ suculenta PAT Tumefacciˇ de la cara dorsal de la mÓ i engrossiment fusiforme dels dits.
  
71 no deixar de la mÓ fig Ocupar-se, treballar, sense intermissiˇ, en un afer.
  
72 no tenir prou mans per a fer (una cosa) fig No donar l'abast a fer-la.
  
73 obrir la mÓ Estendre-la.
  
74 obrir la mÓ fig Donar amb liberalitat.
  
75 obrir la mÓ fig Moderar el rigor.
  
76 parlar amb les mans fig Gesticular molt en parlar.
  
77 per mÓ de fig Per mitjÓ de.
  
78 per sota mÓ fig Ocultament, en secret.
  
79 picar de mans Batre una mÓ contra l'altra, per cridar alg˙, per aplaudir o manifestar satisfacciˇ, etc.
  
80 poder-se donar la mÓ (dues persones) fig ╔sser l'una digna de l'altra, patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gusts, etc.
  
81 portar (o tenir) entre mans (un afer) fig Ocupar-se'n.
  
82 posar la mÓ en (un afer) Cooperar-hi.
  
83 posar la mÓ (o les mans) al foc fig Assegurar fermament la certesa d'una cosa.
  
84 posar mÓ (o mans) a l'obra fig Emprendre un treball, una activitat, etc. Apa, nois, mans a l'obra, que Ús tard i vol ploure!
  
85 posar-se la mÓ al pit fig Reflexionar interrogant-se la consciŔncia.
  
86 rentar-se'n les mans fig Disculpar-se, eludir la responsabilitat d'una cosa.
  
87 sortir-ne (o anar-se'n, o tornar-se'n, etc.) amb les mans al cap fig Acabar malparat en una disputa, discussiˇ, etc., o Ússer desatŔs en una peticiˇ o pretensiˇ.
  
88 tenir (alg˙) la mÓ foradada (o les mans foradades) fig ╔sser malgastador.
  
89 tenir (alg˙) la mÓ pesada fig Fer mal quan pega.
  
90 tenir (alg˙) les mans brutes fig Haver fet guany ilĚlÝcit en un afer.
  
91 tenir les mans lligades (o lliures) fig Estar alg˙ impedit, o no, d'obrar.
  
92 tenir (alg˙) les mans netes fig No haver fet guany ilĚlÝcit en un afer.
  
93 tenir mÓ esquerra fig Tenir habilitat per a aconseguir les coses indirectament.
  
94 tenir per la mÓ fig Tenir alg˙ prÓctica, habilitat, a fer alguna cosa.
  
95 treure (a alg˙) d'entre mans (alguna cosa) fig Privar-lo de continuar ocupant-se'n intervenint-hi.
  
96 untar les mans (a alg˙) fig Subornar-lo donant-li diner, regals, etc.
  
97 untar-se les mans fig Apropiar-se alg˙ fraudulentament una part dels bÚns que administra, especialment diners.
  
98 venir a les mans fig Comenšar a anar a cops.
  
99 venir amb les mans netes fig Pretendre una cosa sense haver fet cap mŔrit per a obtenir-la.
 
2 fig 1 La mÓ com a ˛rgan de treball per a fer alguna cosa. TÚ molta mÓ per a fer ocells de paper.
  
2 p ext Persona que realitza una cosa, artista. Dos retrats de la mateixa mÓ.
  
3 pl Treball manual esmeršat en una obra. El vestit costa dos-cents euros: cent cinquanta de roba i cinquanta de mans.
  
4 a mÓ Dit de qualsevol cosa feta o fabricada amb les mans, sense mÓquina. Taps fets a mÓ.
  
5 de pr˛pia mÓ Aut˛graf 1. Carta de pr˛pia mÓ.
  
6 de pr˛pia mÓ Personalment. Han lliurat el paquet de pr˛pia mÓ.
  
7 Ússer males mans ╔sser maldestre.
  
8 donar un cop de mÓ (a alg˙) Ajudar-lo en una feina, en una acciˇ, etc. Em canso, dˇna'm un cop de mÓ.
  
9 mÓ d'obra ECON Treball fÝsic incorporat a un procÚs de producciˇ.
  
10 mÓ d'obra ECON Total d'obrers assalariats d'un sector o un paÝs determinats.
  
11 mÓ invisible ECON Concepte introdu´t per designar la regulaciˇ espontÓnia que s'assoleix en el funcionament de l'economia i de la societat en general si hom deixa que els individus actu´n d'acord amb el principi de l'obtenciˇ del mÓxim benefici individual.
  
12 tenir bones mans Tenir molta habilitat.
  
13 tenir la mÓ (o les mans) trencada (o trencades) (en una feina o activitat) Estar-hi molt versat, tenir-hi molta experiŔncia.
  
14 treballar a mans T╚XT Teixir per a altri un fabricant que posseeix pocs telers, anomenat drapaire.
 
3 1 Costat dret o esquerre. A una mÓ hi ha el rec, a l'altra el camÝ.
  
2 a mÓ dreta (o a mÓ esquerra) fig A la banda o la regiˇ que correspon al costat dret o esquerre d'alg˙.
  
3 Ússer la mÓ dreta (d'alg˙) fig ╔sser el seu principal colĚlaborador, auxiliar, etc. El director general Ús la mÓ dreta del ministre.
  
4 saber (alg˙) on tÚ la mÓ dreta fig Estar ben assabentat o ben orientat en la qŘestiˇ que tracta.
 
4 [ generalment en pl ] fig 1 Possessiˇ personal. En morir el pare, les terres passaren a les mans dels fills.
  
2 Control, direcciˇ, cura. L'empresa ha caigut a mans d'una nova direcciˇ.
  
3 fer a mans Lliurar.
  
4 posar (alguna cosa) a les mans de (alg˙) Procurar-li'n la possessiˇ.
  
5 posar-se (alg˙) a les mans de (un altre) Confiar-se a la seva cura.
 
5 1 Posse´dor. Aquestes vinyes han mudat de mÓ.
  
2 mÓ forta DR Gent armada per a fer complir el que el jutge mana.
  
3 mÓ lliure DR Propietat de bÚns el domini dels quals Ús alienable per prescripciˇ legal.
  
4 mÓ morta DR Propietat de bÚns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripciˇ legal.
 
6 1 Cadascuna de les etapes que comporta l'execuciˇ d'una obra. Donar l'˙ltima mÓ a una feina.
  
2 esp Cadascuna de les capes de pintura d'una pintada.
 
7 1 Representaciˇ convencional d'una mÓ amb l'Ýndex estŔs, per a indicar una direcciˇ, cridar l'atenciˇ sobre un parÓgraf, etc.
  
2 HER└LD Representaciˇ herÓldica de la mÓ.
 
8 GR└F Conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d'una raima.
 
9 HIST Estament, classe social.
 
10 JOCS 1 En certs jocs, cada donada o passada.
  
2 Ússer mÓ (o tenir la mÓ) En certs jocs de cartes o de fitxes, Ússer el primer en l'ordre dels jugadors.
  
3 Ússer mÓ (o tenir la mÓ) ╔sser el qui rep la primera carta o fitxa quan hom en fa el repartiment i el qui juga o tira primer en comenšar el joc.
  
4 Ússer mÓ (o tenir la mÓ) En els jocs de pilota, tenir aquesta a les mans amb dret a llanšar-la.
  
5 guanyar per mÓ En certs jocs de cartes o de fitxes, guanyar perquŔ hom tÚ la mÓ o Ús mÚs a la vora del qui Ús mÓ.
  
6 guanyar per mÓ fig Anticipar-se a un altre en la consecuciˇ d'alguna cosa.
  
7 perdre la mÓ En certs jocs de cartes o de fitxes, deixar la preferŔncia, el primer en l'ordre, a un altre dels jugadors.
 
11 mÓ de morter Maša amb quŔ hom pica o remena el que hi ha en el morter.
 
12 una mÓ de fig Un gran nombre. En David tÚ una mÓ de camises!
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda