 | material
|
| |
[1399; del ll. materialis, íd.]
|
| |
1 adj 1 Relatiu o pertanyent a la matèria (s'oposa a formal).
|
| | |
2 causa material Allò de què és feta una cosa.
|
| |
2 adj 1 Format de matèria (s'oposa a espiritual).
|
| | |
2 Que concerneix la natura física de l'home, les seves necessitats corporals, etc. Progrés material. Plaers materials.
|
| |
3 adj Que dóna massa importància a les coses del cos.
|
| |
4 m 1 TECNOL Conjunt de màquines, instruments, etc., emprats en l'explotació d'un servei, en una indústria, etc.
|
| | |
2 [ usat generalment en pl ] TECNOL Conjunt de les diferents matèries que entren en la construcció d'alguna cosa.
|
| | |
3 fig Documents que serveixen per a compondre una obra intel·lectual.
|
| |
5 material cel·lular QUÍM IND/TECNOL Substància sòlida l'estructura de la qual forma petites cel·les ocupades per aire.
|
| |
6 material sensible FOTOG/CIN Nom genèric del material fotogràfic que, impressionat o no, encara no ha estat revelat ni fixat i que roman sensible als efectes de la llum.
|
| |
 ma_te_ri_al.
|
| |
|
