 | menjar1
conjugació
|
| |
[s. XII; del ll. vg. mandĭcare, ll. cl. manducare, íd., verb popular der. de mandūcus 'fartaner, golafre; ogre', der., al seu torn, de mandĕre 'mastegar']
|
| |
[®envejar ] [ conjugat pronominalment quan el complement és un nom determinat ] v 1 tr 1 FISIOL Ingerir aliments sòlids o semisòlids.
|
| | |
2 abs Menja a poc a poc! La gana ve menjant.
|
| | |
3 menjar amb la vista (o amb els ulls) Tenir més o menys gana, desig de menjar, segons l'aspecte, la presentació, dels aliments.
|
| |
2 abs Fer un dels àpats habituals de cada dia. Hom sol menjar tres cops al dia. Avui, per dinar, no menjaré a casa.
|
| |
3 pron 1 Ingerir la totalitat o una part determinada d'alguna cosa. S'ha menjat un pa sencer. Si tens gana, menja't una cama. Va menjar-se ell tot sol un quilo de cireres.
|
| | |
2 esp Devorar un ésser vivent, una presa. El peix gros es menja el petit.
|
| | |
3 hiperb Les xinxes se'ns menjaven de viu en viu.
|
| | |
4 fig Es menjaria vius els qui el contradiuen. No tinguis por que se't mengi.
|
| | |
5 fig Vèncer, superar, amb un gran avantatge, fàcilment. En saben molt més que nosaltres: se'ns menjaran.
|
| | |
6 menjar-se (algú) amb els ulls (o amb la vista) Mirar-lo àvidament.
|
| | |
7 menjar-se (algú) a petons (o a besades, o a festes, etc.) Besar-lo, acariciar-lo, extremosament.
|
| | |
8 menjar-se la partida Endevinar un intent.
|
| |
4 pron fig Rosegar, corroir. El càncer va menjar-se-li la carn. El rovell es menja el ferro.
|
| |
5 pron fig 1 Disminuir, fer desaparèixer, alguna cosa llevant-ne porcions. L'aigua es menja la terra de les vores.
|
| | |
2 Fer imperceptible alguna cosa sobreposant-s'hi. La barba se li menja mitja cara. Els baixos criden massa i es mengen els tenors.
|
| |
6 pron fig No pronunciar o pronunciar incompletament. Es menja la meitat dels mots.
|
| |
7 fig 1 tr Consumir, alguna cosa, amb una excessiva despesa, allò amb què funciona, recursos econòmics, etc. Aquesta cuina menja molt carbó. Aquest afer menja molt diner.
|
| | |
2 pron Les vacances s'han menjat els estalvis de tot l'any.
|
| | |
3 pron p ext Les reunions se'm mengen tot el temps.
|
| | |
4 pron Despendre inconsideradament o lamentablement. Aquest paràsit se li menjarà tot el que té. En tres mesos s'ha menjat l'herència del seu pare.
|
| |
8 pron fig Afectar íntimament un mal, una passió, etc. La misèria se'ls menja. Aquest, se'l menja la ràbia.
|
| |
9 pron fig JOCS En alguns jocs, com els escacs i les dames, guanyar una peça al contrari.
|
| |
10 menjar-se els punts TÈXT En la fabricació manual de puntes, disminuir progressivament el nombre de punts de les passades. |
| menjar2
|
| |
[v. menjar1]
|
| |
m 1 1 Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Donar menjar als porcs, als conills.
|
| | |
2 amb el menjar encara a la boca loc adv Immediatament després de menjar, sense reposar. Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca.
|
| | |
3 menjar blanc GASTR Plat fet amb llet, sucre i farina d'arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
|
| | |
4 menjar ràpid GASTR Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
|
| |
2 dret de menjars HIST DR 1 Dret de cena.
|
| | |
2 A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d'església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
|
| |
|
