Abreviatures i símbols
 

mitjā -ana

 
[s. XIII; del ll. medianus, -a, -um, íd., der. de medius 'mig']
 
1 adj 1 Que és igualment lluny dels dos extrems en situaciķ, magnitud, qualitat, grau, etc., o entre dues altres parts o coses determinades dins una successiķ. El punt mitjā d'una recta. La mida mitjana. El curs mitjā d'un riu. El fill gran, el fill mitjā i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjā i superior. L'edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d'una proposiciķ.
  
2 p ext Que és del tipus més corrent, més general. El lector mitjā.
  
3 FON Dit del so que té el punt d'articulaciķ entre la part posterior i l'anterior de la cavitat bucal.
  
4 FON Dit de la vocal que té el grau d'obertura entre el de les vocals tancades i el de les obertes.
  
5 quantitat mitjana (o terme, o valor, etc., mitjā) ESTAD MAT Mitjana. La temperatura mitjana d'un dia, d'un mes.
 
2 m Cosa situada entre dos extrems o entre dues altres coses. Déu no té ni comenįament, ni mitjā, ni fi.
 
3 1 m Allō que serveix per a arribar a un fi. Quins mitjans ha emprat per a aconseguir-ho? Per a ell tots els mitjans sķn bons. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de subsistčncia. Mitjans de transport.
  
2 mitjā de comunicaciķ de massa (o simplement mitjā de comunicaciķ) TELECOM Sistema de transmissiķ d'informaciķ dirigida a un gran públic, com la premsa, la rādio, la televisiķ, etc.
  
3 per mitjā de loc prep Expressiķ que introdueix la persona o cosa de quč hom es val per a arribar a un fi. Ho vaig aconseguir per mitjā d'ell. Feu-li-ho saber per mitjā d'una carta.
 
4 m ant i dial CONSTR Carreu.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda