Abreviatures i símbols
 

néixer
conjugació

 
[1030; del ll. vg. nascĕre, ll. cl. nasci, íd.]
 
v* intr 1 1 FISIOL Sortir, un fetus viable, del claustre matern.
  
2 ZOOL Sortir de l'ou un animal ovípar.
  
3 [ seguit d'un atribut ] Només demano que neixi sa. Ningú no neix ensenyat.
  
4 [ seguit d'un complement preposicional amb de ] Va néixer de pares pobres.
  
5 néixer a (alguna cosa) Començar a conèixer-la o a fer-ne l'experiència. Aquell dia vaig néixer a la felicitat.
  
6 néixer per a (alguna cosa) Tenir-hi una disposició innata o ésser-hi destinat per condició natural. Ha nascut per a poeta. Les dones neixen per a patir.
  
7 tornar a néixer Salvar-se d'un perill gravíssim d'una manera sorprenent.
 
2 p anal 1 Sortir, una planta, de la llavor, de terra. En aquell racó, hi neix herba.
  
2 Sortir, un brot, una flor, etc., en una planta. De cop, a tots els arbres, els havien nascut borrons.
  
3 Sortir, el pèl, la ploma, en el cos d'un animal. Ja li neix el pèl.
  
4 Sortir, una font o un corrent d'aigua, d'un indret. A la primavera neixen fontinyols pertot arreu. El Fluvià neix a la Garrotxa.
  
5 Aparèixer, un astre, a l'horitzó. Em llevava de matí per veure néixer el sol.
 
3 fig Començar a ésser, prendre el seu origen. Va néixer dins meu una sospita. El cristianisme nasqué a Palestina. Tots aquests problemes neixen de la seva solitud.
 
néi_xer.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda