Abreviatures i símbols
 

nom

 
[o.; del ll. nōmen, íd.]
 
m 1 1 Mot o grup de mots que representa una persona, un animal o una cosa en particular o com a pertanyent a una determinada categoria. El nom no fa la cosa. Cada cosa té el seu nom. Amerigo Vespucci donà el seu nom a Amèrica. No sé trobar cap nom que ho designi amb precisió. Per què heu posat al gos un nom de persona? Aquests minerals tenen un nom específic.
  
2 GRAM Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que sol anar acompanyada per determinants o adjectius i que fa les funcions de subjecte, atribut o complement.
  
3 GRAM En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l'oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
  
4 LING Mot amb què una persona és coneguda o designada. Nom personal, de pila o de fonts. Nom de religió.
  
5 conèixer (algú) de nom Haver-ne sentit a parlar, però no haver-lo vist encara mai.
  
6 en nom de loc prep Per encàrrec o en representació d'algú, en consideració d'algú o d'alguna cosa, invocant l'auxili, la protecció, etc., d'algú. Vinc a demanar-li-ho en nom del president. T'ho demano en nom de la nostra vella amistat. En nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
  
7 en nom de Déu (o del cel, o de tots els sants, etc.) Expressió amb què hom reforça una demanda, una súplica.
  
8 haver nom ant Dir-se, anomenar-se.
  
9 nom científic BIOL Nom llatí d'un taxó establert segons les normes de la nomenclatura biològica.
  
10 nom de guerra Pseudònim o sobrenom amb què és coneguda una persona en el seu camp d'activitats literàries, artístiques, etc.
  
11 nom utilitzable BIOL Nom llatí d'un taxó que pot ésser emprat en nomenclatura biològica perquè respon a les regles establertes.
  
12 nom vàlid BIOL Nom utilitzable que s'ajusta millor als criteris taxonòmics.
  
13 nom vulgar BIOL Nom popular que hom dóna a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
  
14 no tenir nom (alguna cosa) Ésser tan indignant, que hom no troba cap nom adequat per a designar-la com mereix.
 
2 p ext Fama, reputació. De mica en mica s'ha fet un nom.
 
3 p ext Denominació, qualificació. Darius meresqué el nom de gran.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda