 | oblic -iqua
|
| |
[s. XIV; del ll. obliquus, -a, -um, íd.]
|
| |
adj 1 1 GEOM Dit de les rectes i dels plans que no són perpendiculars ni paral·lels entre ells.
|
| | |
2 Dit del prisma determinat per la intersecció d'una superfície prismàtica amb dos plans no perpendiculars a les arestes d'aquella.
|
| | |
3 Dit del cilindre determinat per la intersecció d'una superfície cilíndrica amb dos plans no perpendiculars a la generatriu de la superfície.
|
| | |
4 Dit del con i de la piràmide l'altura dels quals no talla la respectiva base en el seu centre.
|
| |
2 fig Que obra o s'executa indirectament, per vies indirectes.
|
| |
3 cas oblic GRAM Dit de qualsevol dels casos de la declinació, llevat del nominatiu (cas recte).
|
| |
4 marxa obliqua PAT Marxa que s'inclina a dreta o a esquerra.
|
| |
5 músculs oblics ANAT Músculs del ventre, de l'ull.
|
| |
|
