Abreviatures i símbols
 

ofendre
conjugació

 
[s. XIV; del ll. offendĕre 'topar contra']
 
v* 1 tr 1 Ferir, danyar. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll estrident.
  
2 esp fig Lloances que ofenen la seva modèstia.
 
2 1 tr esp Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar. Amb les vostres sospites l'heu ofès greument. No era la meva intenció d'ofendre'l.
  
2 pron Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense. S'ofèn per no res.
  
3 ofendre Déu RELIG Ultratjar-lo pecant.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda