Abreviatures i símbols
 

oïdor1 -a

 
[c. 1340; de oir i -dor1]
 
1 adj Dit del qui escolta.
 
2 m i f Alumne que, sense ésser matriculat a una classe, hi assisteix.
 
3 m HIST 1 Magistrat revestit d'autoritat per a oir l'exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells.
  
2 Doctor de les audiències de València i de Mallorca, sota la presidència del lloctinent general.
  
3 Ministre de les sales de les audiències creades per Felip V als Països Catalans.
  
4 oïdor de comptes Funcionari encarregat d'examinar i d'aprovar els comptes d'una corporació.
 
o_ï_dor.

 

oïdor2 -a

 
[c. 1340; de oir i -dor2]
 
adj Digne d'ésser oït, que cal oir.
 
o_ï_dor.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda