| |
 | orgull
| | |
[s. XII; del germ. frànc. *ŭrgōlī 'excel·lència', der. de *ŭrgōl 'excel·lent']
| | |
m 1 Excés d'estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d'orgull. Tenir un orgull insuportable.
| | |
2 Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.
| | |
3 Cosa que és causa d'un legítim orgull. Aquell deixeble era l'orgull del seu mestre.
| | |
|
|
|
