 | os
|
| |
[s. XIV; del ll. vg. ŏssum, ll. cl. ŏs, ŏssis, íd.]
|
| |
m 1 1 [ pl ossos ] ANAT ANIM HISTOL Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d'alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs).
|
| | |
2 [ pl ossos ] pl Restes mortals.
|
| | |
3 [ pl ossos ] fig Peresa. Quin os que tragina, aquell!
|
| | |
4 ésser un os dur de rosegar (o simplement ésser un os) [ pl ossos ] Ésser, una qüestió, difícil, desagradable, etc.
|
| | |
5 no tenir més que ossos (o més que la pell i l'os) [ pl ossos ] Estar molt magre.
|
| | |
6 no tenir cap os sencer [ pl ossos ] Estar capolat, estar molt fatigat.
|
| | |
7 no trencar-s'hi cap os (en una feina, etc.) [ pl ossos ] No cansar-s'hi gaire.
|
| | |
8 tenir un os a la panxa (o al ventre) Tenir mandra.
|
| | |
9 os bertran [ pl ossos ] Os sacre.
|
| | |
10 os bertran [ pl ossos ] fig Peresa.
|
| | |
11 tornar els ossos a lloc [ pl ossos ] Refer-se d'una malaltia o d'una situació precària.
|
| |
2 [ pl ossos ] p ext 1 Parts dures de certs animals.
|
| | |
2 Pinyol de l'oliva i altres fruits. |
