| |
 | padrí -ina
| | |
[s. XIV; del ll. vg. *patrīnus, íd., der. de pater, -tris 'pare']
| | |
m i f 1 1 CATOL Persona que presenta l'infant a les fonts baptismals i contreu l'obligació d'educar-lo cristianament a falta dels pares.
| | | |
2 p anal La campana fou batejada amb el nom d'Eulàlia: foren padrins el comte i la comtessa.
| | |
2 Persona que assisteix una altra que rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l'ordenació, una religiosa que professa, etc.
| | |
3 Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau acadèmic, etc.
| | |
4 Persona que protegeix algú en les seves pretensions, plans, propòsits, etc. Anirà lluny, en els seus afers: té un bon padrí.
| | |
5 col·loq 1 Vell.
| | | |
2 Avi.
| | |
6 fer veure la padrina (a algú) fig i col·loq Causar-li un dolor fort.
| | |
|
|
|
