Abreviatures i símbols
 

pau1

 
[s. XII; del ll. pax, pacis, íd.]
 
f 1 1 Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc. Aneu-vos-en: deixeu-me en pau.
  
2 Estat de l'ànim tranquil, no torbat per la passió, l'ànsia, el temor, etc. La pau del cor és un bé preciós.
  
3 fig La pau del camp. La pau del paradís. La pau eterna.
  
4 ritu de la pau LITÚRG Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d'algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
 
2 1 Tranquil·litat pública. La pau del país no ha estat pertorbada fa anys.
  
2 Estat d'una reunió o un grup de persones, especialment d'una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets, etc. D'aquella casa, n'ha desaparegut la pau. Posar pau entre dos germans.
  
3 Estat d'un país que no està en guerra amb un altre. Les arts floreixen en la pau. Un perill per a la pau a Europa.
  
4 Exempció o cessació d'hostilitats internacionals. Signar la pau. Pactar la pau.
  
5 assemblea de pau i treva HIST DR CAT Als segles XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
  
6 de pau loc adj Que ama la pau. Som gent de pau. Un home, una dona de pau.
  
7 estar en paus (dues persones) No deure's res més l'un a l'altre, haver arreglat els comptes.
  
8 fer la pau fig Tornar a algú el mal que hom n'havia rebut.
  
9 fer la pau En el joc, guanyar allò que hom havia perdut.
  
10 fer les paus Cessar, dues persones o més, d'estar barallades o renyides.
  
11 foragitat de pau i treva HIST DR CAT A l'edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusada de determinats delictes.
  
12 pau de Déu HIST Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades.
 
pau.

 

pau2

 
m ICT Peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels cal·lionímids (Callionymus maculatus), amb el cos sense escates, de colors vius, ulls grossos i amb una forta punxa al preopercle.
 
pau.

 

pau3

 
[d'origen incert, ha estat relacionat amb el nom propi de Pau, però sembla més aviat reducció fonètica de *paup, der. alterat de palpar, 'el qui va a les palpentes' i, per tant, 'crèdul, beneit']
 
m 1 Persona taujana, sense malícia, excessivament crèdula.
 
2 fer el pau Fer el beneit.
 
pau.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda