 | penitència
|
| |
[s. XII; del ll. paenitentia, íd.]
|
| |
f 1 1 Penediment, contrició pel mal comès.
|
| | |
2 RELIG CRIST Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d'un pecat.
|
| | |
3 RELIG CRIST Sagrament en què són perdonats els pecats al pecador penedit que els confessa amb el propòsit d'esmena.
|
| | |
4 RELIG CRIST Una de les parts del sagrament de la penitència consistent en la pena imposada al penitent com a satisfacció dels pecats comesos.
|
| |
2 DR CAN Conjunt de pràctiques penitencials, especialment el dejuni i l'abstinència, que l'Església imposa als fidels en general en determinades ocasions.
|
| |
3 1 HIST Càstig públic que imposava el tribunal de la inquisició a alguns reus.
|
| | |
2 hàbit de penitència Vestit distintiu dels reus de la inquisició, adoptat després pels penitents de les processons.
|
| |
 pe_ni_tèn_ci_a.
|
| |
|
