Abreviatures i símbols
 

perdonar
conjugació

 
[s. XII; del ll. td. perdonare, íd., pròpiament 'donar, fer do del tot']
 
v tr 1 1 Renunciar a imposar un càstig per una falta comesa. És un crim que no es pot perdonar.
  
2 No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.
  
3 Excusar, dispensar. Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és ben bé veritat.
  
4 Exceptuar algú d'una obligació, d'allò que li toca de fer, d'un deute. Li va perdonar la vida. Aquests diners que em deus, ja te'ls perdono.
  
5 no perdonar ni penes ni fatigues fig No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.
 
2 Absoldre algú d'un crim, del càstig que aquest comporta, de les conseqüències d'una falta. Us perdono del dany que m'heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofès. Déu l'hagi perdonat!
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda