| |
 | pretendre
conjugació
| | |
[1393; del ll. praetendĕre 'allargar, estendre; posar com a pretext, fingir', der. de tendĕre 'estendre']
| | |
v* 1 tr 1 Perseguir la consecució d'una cosa a la qual hom creu tenir dret o a la qual hom aspira. El príncep pretenia la corona de França. Pretenia casar-se amb la filla de l'amo.
| | | |
2 Voler que quelcom sigui reconegut com a cert. Pretenia que només ell tenia raó.
| | |
2 intr Aspirar a l'obtenció de quelcom, desitjar-ho. Pretendre a aquells honors. Pretendre a la mà d'una pubilla rica.
| | |
|
|
|
