 | preu
|
| [1272; del ll. prĕtium, íd.]
|
| m 1 ECON 1 Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d'unitats d'un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d'un altre bé Y.
|
| | 2 a preu fet Per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal.
|
| | 3 a sota preu A un preu més baix que el de compra.
|
| | 4 preu compost Preu d'una tasca definida (que forma part d'una obra) d'acord amb les quantitats i els costos de jornals, materials i transport necessaris per a efectuar-la.
|
| | 5 preu de cost El que resulta de comptar el valor de tots els recursos emprats en la producció d'un bé.
|
| | 6 preu de llançament Preu que es fixa per a un producte nou, més moderat del que tindrà més endavant.
|
| | 7 preu de saldo Preu reduït que es proposa per a disminuir o acabar les existències d'un producte.
|
| | 8 preu de venda Quantitat per la qual pot adquirir-se un bé.
|
| | 9 preu just Valor que, en un procés d'expropiació forçosa, es fixa per a un bé i que correspon al seu valor real.
|
| | 10 preu simple Preu d'unitats elementals com ara el preu del jornal o el de les unitats dels materials.
|
| | 11 preu unitari Preu compost que s'aplica a cada una de les unitats que formen una obra.
|
| 2 a (o al) preu de loc prep A costa de. Ho ha aconseguit a preu de grans sacrificis.
|
| 3 a preu d'or A un preu molt alt.
|
| 4 a preu fet fig De pressa, sense parar.
|
| 5 a tot preu Costi el que costi. Voler reeixir a tot preu.
|
| 6 no tenir preu fig Ésser extraordinàriament valuós. La meva veïna no té preu.
|
| 7 posar preu (a una cosa) Oferir una recompensa per una cosa a fer.
|
| 8 preu per preu, sabates grosses Frase amb què s'aconsella d'endur-se, de dues coses que valen el mateix preu, la més abundant, la més grossa, etc.
|
| preu.
|
| |