 | primer2 -a
|
| |
[s. XI; del ll. primarius, -a, -um, íd.]
|
| |
1 1 adj i m i f Es diu del qui o d'allò que, en una sèrie, precedeix tots els altres. El primer vingut. Va ésser el primer a fer-ho. El primer dia del mes.
|
| | |
2 a la primera En el primer intent de fer alguna cosa.
|
| |
2 adj 1 Que en una sèrie és millor o de més importància que els altres. Verdaguer és el primer poeta de la Renaixença catalana. Estels de primera magnitud. La primera actriu.
|
| | |
2 de primera Molt bo en el seu gènere, molt bé.
|
| |
3 adj Que és indispensable, urgent. Satisfer les primeres necessitats.
|
| |
4 adj Rudimentari. Les primeres lletres.
|
| |
5 adj MAT 1 En un grup de diverses lletres iguals emprades en una figura geomètrica o en una expressió algèbrica, dit de les que són diferenciades de les altres amb un accent a la dreta, com és a′, que hom llegeix «a primera».
|
| | |
2 nombre primer Nombre enter que només és divisible per ell mateix i per la unitat.
|
| | |
3 nombres primers entre ells Nombres que no tenen altre divisor comú que la unitat.
|
| |
6 f Primer premi d'una rifa; grossa. Els va tocar la primera de Nadal.
|
| |
|
