Abreviatures i símbols
 

prou

 
[s. XII; del ll. vg. prōde 'profitós', mena d'adj. invariable extret de les formes verbals prōdest 'és útil', del verb prodesse, i prōfĭcit 'és profitós, és útil', del verb proficĕre, interpretades com prode est, prode facit]
 
1 adv 1 En quantitat suficient, tant com cal o en cal. És prou intel·ligent per a comprendre-ho. Les pomes no eren prou madures.
  
2 Certament (sovint precedit de ) Bé prou que ho saps. Jo prou li ho explico, però no m'entén. Prou li han dit que no hi anés, però ell hi torna cada dia.
  
3 abs Sí, certament. T'agrada el vi? --Prou.
  
4 Bé, d'acord, indicant que hom no nega pas allò que diuen. Dius que ara és més dòcil que abans: prou, però potser encara no ho és com caldria.
  
5 iròn Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina bretolada m'ha fet.
  
6 amb prou feines Difícilment, tot just, escassament, pel cap alt, a penes.
 
2 adj i pron inv Suficient. No tinc prou forces per a dir-li-ho. No tinc prou diners. Ja has fet prou per ells.
 
3 interj Ja basta, no més. Prou, no parlis més. Ja li'n pots donar, de menjar: mai no dirà prou.
 
4 m arc Profit. Bon prou vos faça. Ésser de bon prou.
 
prou.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda