| |
 | queda
| | |
[c. 1850; deriv. del cat. ant. i dial. quet, queda, variant de quiet, -a, del ll. quietus, -a, -um, íd.]
| | |
f 1 Toc de campana, de més de vint batallades, que hom tocava, sobretot a les viles fortificades, a les nou de la nit a l'hivern o a les deu a l'estiu i que era el senyal que indicava l'hora de retirar-se a casa, després del qual ningú no podia eixir pels carrers sense causa justificada.
| | |
2 toc de queda MIL 1 Toc militar de silenci, al vespre, en una caserna o un campament.
| | | |
2 En estat de guerra o de setge, avís o toc militar fet a una hora determinada pel qual hom prohibeix a la població civil la circulació pels carrers.
| | |
|
|
|
