| |
 | remenar
conjugació
| | |
[s. XIII; de menar]
| | |
v 1 tr 1 Moure, agitar, una mescla perquè esdevingui més íntima, perquè es formi una emulsió, una solució, etc. Fer morter remenant la mescla de calç, sorra i aigua. Remenar amb una cullera. Remenar un líquid tèrbol perquè no formi pòsit.
| | | |
2 Remoure, barrejar. Remena bé el caliu. Remena les cartes.
| | | |
3 p anal Tenir entre mans; tractar. Tot el dia remena llibres, diners.
| | | |
4 fig Parlar insistentment d'una cosa. És un assumpte que val més que no el remenem.
| | | |
5 remenar les cireres fig Tenir el poder, obrar sense restriccions d'altri.
| | |
2 tr Moure, bellugar, d'una part a l'altra. Remenar el cap. Remenar la cua, un gos.
| | |
3 pron Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre.
| | |
|
|
|
