| |
 | sagrat -ada
| | |
[del ll. sacratus, -a, -um, íd., participi de sacrare 'consagrar', i aquest, der. de sacer, -cra, -crum 'sagrat']
| | |
1 adj 1 Digne de respecte i veneració com a dedicat a Déu i al culte diví. Els llibres sagrats del judaisme. La llengua sagrada dels indis.
| | | |
2 Digne del màxim respecte. La memòria sagrada de la nostra mare.
| | | |
3 Considerat com a inviolable. La muller del seu amic era per a ell una persona sagrada.
| | |
2 adj i m ETNOL/RELIG/SOCIOL Dit de tot allò que està relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d'admiració, d'atracció, de reserva, d'avidesa i sovint de terror.
| | |
3 m Lloc sagrat que servia de refugi als delinqüents. Acollir-se a sagrat.
| | |
|
|
|
