| |
 | sogre -a
| | |
[s. XIV; adaptació del ll. sŏcer, -ĕri, íd., a la forma del ll. vg. fem. sŏcra, substitut del ll. cl. fem. sŏcrus, -us, forma més usada en la llengua parlada que el masc]
| | |
m i f 1 1 Pare, mare, d'un dels dos cònjuges respecte a l'altre.
| | | |
2 pl El sogre i la sogra.
| | |
2 com a cal sogre fig Amb tota la franquesa i comoditat, sense compliments.
| | |
|
|
|
