Abreviatures i símbols
 

succeir
conjugació

 
[s. XIV; del ll. succedĕre, íd.]
 
[®posseir ] v 1 1 intr Entrar en lloc d'altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
  
2 tr La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.
 
2 intr Una cosa, venir després de l'altra en el temps o en l'espai. L'hivern succeeix a la tardor.
 
3 intr Esdevenir-se, ocórrer. Des d'aquell dia, han succeït moltes coses.
 
suc_ce_ir.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda