| |
 | tergiversar
conjugació
| | |
[1803; del ll. tergiversari 'girar l'esquena; tergiversar', comp. de tergum 'esquena' i vertĕre 'girar']
| | |
v tr En una descripció, una narració, etc., deformar els fets, canviar les paraules d'altri, etc., a fi que prevalgui l'error. Vau tergiversar les seves paraules: no era allò el que realment volia dir.
| | |
|
|
|
