Abreviatures i símbols
 

títol

 
[s. XIII; del ll. titŭlus, íd.]
 
m 1 1 Designació distintiva d'una obra, d'una empresa, d'un objecte, etc. La confraria fou posada sota el títol i advocació de la Misteriosa Llum.
  
2 Designació d'una obra escrita, impresa, etc., que serveix normalment per a indicar-ne l'assumpte o contingut i que, si es tracta d'un llibre, va posada al començament, a la portada o coberta, al llom o al tegell d'aquest.
  
3 Encapçalament d'un capítol o divisió qualsevol, en què es designa el seu contingut.
  
4 Subdivisió d'un codi, reglament, etc., que tracta d'una matèria determinada. El paràgraf tercer del títol segon.
  
5 CERÀM Inscripció distintiva d'una peça de ceràmica en la qual sol figurar el nom de l'autor o fàbrica, l'any, etc.
  
6 TELECOM En ràdio i televisió, indicació del nom d'un programa.
  
7 títols de crèdit TELECOM Crèdits.
  
8 HIST ART Rètol que sol haver-hi afixat a la part alta de l'estípit de la creu on hi ha la inscripció Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum o la seva sigla INRI.
  
9 TÈXT Nom que hom dóna generalment al número dels fils fins (seda, raions, fils sintètics) quan és expressat en deniers o en tex, segons el sistema de numeració directe.
  
10 títol clau BIBLIOT Títol amb què es reconeix internacionalment una publicació.
 
2 1 Designació honorífica.
  
2 de títol Dit de la persona que posseeix títol nobiliari. Gent de títol.
  
3 títol de dignitat (o de càrrec) DR CIV DR CAN Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.
  
4 títol d'ordenació DR CAN Garantia material de l'honesta subsistència d'un ordenand.
  
5 títol de virtut HIST Cadascun dels títols honorífics concedits pel papa als sobirans catòlics.
  
6 títol nobiliari (o títol de noblesa) Distinció honorífica concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
 
3 1 Allò que estableix el dret d'algú a una distinció honorífica, a un grau professional, a exercir un càrrec o una professió.
  
2 DR Document que comprova aquest dret.
  
3 Causa o raó jurídica justificadora de la pertinença d'un dret o de la manera com fou adquirit.
  
4 ECON Document que estableix la propietat d'un actiu financer o material.
  
5 ENSENY Document expedit per l'administració pública per a l'exercici d'una professió a favor de les persones que n'han cursat els estudis corresponents, han passat les proves pertinents i han satisfet els drets que pertoquen a tal títol. Tenir el títol de metge, d'advocat, de mestre.
  
6 títol executiu DR PROC Document que confereix el dret d'actuar executivament contra el deutor.
 
4 fig 1 Qualitat, serveis, etc., que donen dret a alguna cosa. Aquella acció heroica era el seu títol de glòria. Ell és el qui té més títols per a ocupar aquest alt càrrec.
  
2 a títol de En qualitat de. Rebre una quantitat a títol de préstec.
 
5 ALIM Nombre de parts de llet quallada per cada part de quall.
 
6 LITÚRG/HIST Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal.
 
7 TERMO En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda