Abreviatures i símbols
 

treballar
conjugació

 
[s. XII; del ll. vg. *tripaliare 'torturar', der. de trĭpalium 'mena de cep o instrument de tortura', comp. de tres 'tres' i palus 'pal', pels elements que integraven l'instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en plasmà pejorativament l'esforç que implica]
 
v 1 intr 1 Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l'execució d'alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l'obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc. Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar al camp, a la fàbrica. Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana.
  
2 Estar col·locat. El meu fill treballa a la impremta X.
  
3 Tenir feina. Pobra dona: el seu marit fa dos mesos que no treballa.
 
2 intr p anal 1 Esforçar-se físicament o mentalment. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap.
  
2 Esforçar-se un animal. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia.
  
3 Tenir activitat una màquina. Fer treballar una màquina. Aquesta màquina no treballa bé.
  
4 Produir. Fer treballar la terra.
  
5 Una cosa sofrir l'esforç a què és sotmesa. Treballar un suport, una biga, un mur.
 
3 tr 1 Sotmetre una matèria a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la pedra, el ferro.
  
2 Preparar una cosa que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar la pasta per a fer el pa. És una gerra molt treballada.
  
3 fig Preparar, perfeccionar, millorar. Treballar un discurs.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda