Abreviatures i símbols
 

trencar
conjugació

 
[s. XII; d'origen preromà, d'una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèlt]
 
v* 1 tr 1 Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.
  
2 trencar el cor fig Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió. Aquella escena trista li ha trencat el cor.
  
3 trencar el suro SUR Tallar el suro a peces.
  
4 trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d'acabar-les de dir.
  
5 trencar pedra OFIC Tallar-la arrencant-la de la pedrera.
 
2 tr 1 Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. Del nostre pes es trencà la branca, però no caiguérem perquè no es partí del tot.
  
2 TRAUM Fracturar. Amb un cop de bastó li trencà la cama.
  
3 trencar bastes TÈXT Fraccionar les bastes massa llargues d'un fil o d'una passada pintant algun punt d'encreuament d'efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.
 
3 pron 1 Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.
  
2 abs PAT Contreure una hèrnia, sofrir trencadura.
  
3 TRAUM Sofrir la fractura d'un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.
  
4 trencar-se de riure fig Riure amb grans contorsions.
  
5 trencar-se el cap fig Fatigar-se estudiant i pensant, cercant la solució d'un problema.
  
6 trencar-se el coll fig Sofrir un greu dany en una empresa o un afer.
  
7 trencar-se la mà (a una cosa) fig Fer-la-hi destra a força d'exercitar-la-hi.
 
4 tr 1 Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.
  
2 abs TÈXT Fer perdre, en l'aprest, l'encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.
  
3 fig Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc., d'una cosa. El disgust li trencà la veu i només li sortien gemecs. Una cortina que trenca la llum de l'habitació.
  
4 trencar el color (d'una persona) Fer-li perdre el color una emoció, una malaltia.
  
5 trencar la veu Alterar-la, fatigar-la, forçant-la.
 
5 intr Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l'esquerra.
 
6 tr 1 Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.
  
2 fig Interrompre. Trencar la conversa.
  
3 trencar l'alè fig Interrompre la respiració.
  
4 trencar les oracions (a algú) Interrompre'l, molestant-lo amb intervencions inoportunes.
 
7 tr fig 1 Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l'amistat amb algú.
  
2 abs Cessar de tenir amistat amb algú. Eren molt amics, però han trencat.
 
8 intr 1 Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.
  
2 Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l'alba.
 
9 tr Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Diccionarisdelenciclopedia.cat Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda