Abreviatures i símbols
 

truita1

 
[v. truita2]
 
f 1 GASTR Ou o ous batuts, que mentre es fregeixen a la paella hom els dóna forma oblonga, talment que cruegin per dintre (truita a la francesa), o bé hi adopten la forma de disc, sovint barrejats amb altres menges, com ara mongetes i botifarra (truita catalana), sardines (truita balear), hortalisses (truita jardinera), patates, bolets, gambes, etc.
 
2 fer-se una truita fig Aixafar-se completament una cosa.
 
3 girar-se la truita fig Canviar-se de dalt a baix l'estat de les coses.
 
4 somiar truites fig Creure possibles coses irrealitzables.
 
trui_ta.

 

truita2

 
[1180; del ll. td. tructa, nom del peix, probablement d'un cèlt. *trúkanta, íd., sincopat; el nom de l'ou batut prové probablement de la comparació amb el nom del peix, per la seva forma allargada i la seva vivor saltironant al riu, semblant a la forma comuna amb què solen fer-se saltar totes dues menges a la paella]
 
f ICT 1 Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S. trutta, la truita comuna, i S. gairdnerii, la truita irisada. La truita comuna té el cos allargat, dents desenvolupades, coloració variable, i viu en aigües dolces i fresques; la truita irisada té una franja rosada als costats. La carn de la truita és molt bona i apreciada gastronòmicament.
 
2 Gènere de peixos de l'ordre dels salmoniformes, de la família dels salmònids (Salvelinus sp), molt semblants a la truita comuna però amb més escates i la boca més gran. La truita de rierol (S. fontinalis) és molt estimada per la seva carn.
 
trui_ta.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda