Abreviatures i símbols
 

ungla

 
[s. XIV; del ll. ungŭla 'urpa']
 
f 1 ANAT ANIM 1 Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l'extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i alguns amfibis.
  
2 Peülla, unglot. Les ungles del cavall, del porc.
  
3 a l'ungla loc adv ant Al peu de la lletra.
  
4 clavar l'ungla fig Cotnar, fer pagar excessivament per una cosa. Aquell marxant de la fira em va ben clavar l'ungla.
  
5 treure les ungles Estendre un gat les ungles per esgarrapar.
  
6 treure les ungles fig Dit d'una persona que passa a l'atac amb accions, paraules, etc.
  
7 ungla encarnada PAT Ungla les vores de la qual creixen d'una manera anòmala en els teixits periunguials, principalment en l'ungla del dit gros del peu.
  
8 ungles de dol Ungles plenes de brutícia negrosa en la part no adherida a la pell.
 
2 fig 1 Habilitat o propensió a robar. Gent de l'ungla.
  
2 fer córrer l'ungla (o fer l'ungla) Robar.
  
3 llarg d'ungles Lladre.
 
3 p ext 1 Nom d'algunes coses que recorden una ungla.
  
2 Trosset de branca tallada que resta unida al tronc.
  
3 BOT Espina corba d'algunes plantes. Les ungles d'un roser.
  
4 BOT Part inferior i generalment estretida d'un pètal.
  
5 ENTOM Apèndix simple o doble del darrer artell de les potes d'alguns insectes.
  
6 FUST Eina de torner, a manera d'enformador acabat en punta, amb una cara plana i l'altra corbada, que serveix per a fer mitjacanya i per a polir les peces de banya.
  
7 MAR Cadascuna de les puntes triangulars o piramidals d'una àncora, per mitjà de les quals aquesta es clava al fons.
  
8 PAT Excrescència en forma de mitjalluna, semblant a l'arrel d'una ungla, especialment el tumor dur que es forma damunt les parpelles.
 
4 BOT 1 ungla de canari Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Ornithopus compressus), de fulles imparipinnades, flors grogues, en ramells, i fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.
  
2 ungla de gat Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies (Ononis natrix), de tiges subllenyoses i recobertes de pèls glandulars, fulles trifoliades, flors grogues, en raïms fullosos i fruits en llegum.
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda