Abreviatures i símbols
 

ús

 
[1272; del ll. ūsus, íd., der. de ūtī, usus sum 'usar']
 
[ pl usos ] m 1 1 Acció de fer servir una cosa, d'aplicar-la, de manejar-la. Fer ús de la seva raó. Perdre l'ús de la paraula. Fan ús de mitjans inconfessables. Posar en ús una cosa.
  
2 d'un sol ús loc adj Destinat a ésser usat una sola vegada. Xeringa, envàs, guants, d'un sol ús.
  
3 d'ús extern loc adj FARM TERAP Dit dels medicaments que hom aplica damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos.
  
4 d'ús intern loc adj FARM TERAP Dit dels medicaments que hom introdueix a l'interior del cos, generalment per la boca --via oral--, per tal de fer-los passar a la sang (efecte sistèmic).
  
5 estar en ús Ésser usat, no haver deixat d'usar-se. Aquells barrets ja no estan en ús.
  
6 fer bon (o mal) ús (d'una cosa) Fer-la servir així com cal o així com no cal.
  
7 llengua d'ús LING Llengua col·loquial, en oposició a llengua culta o especialitzada.
  
8 ús compassiu FARM TERAP Utilització d'un medicament que encara es troba en període experimental per a tractar malalts en fase molt avançada o per als quals no hi ha cap altre tractament possible.
  
9 ús lingüístic LING Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua i que hom sol invocar per decidir sobre problemes de correcció lingüística.
 
2 1 Acció de practicar habitualment una cosa.
  
2 Pràctica que l'experiència d'una cosa dóna. Tenir l'ús de la cort.
  
3 Manera d'obrar característica d'una persona, d'un grup, d'un temps, d'un país, etc., que amb el temps engendra el costum.
  
4 DR Forma del dret consuetudinari inicial del costum, que sol conviure com a supletori amb algunes lleis escrites.
  
5 HIST DR Usatge.
  
6 dret d'ús DR CIV Dret real, intransferible i no embargable, derivat de l'ús, de servir-se d'una cosa aliena i de percebre'n la part de fruits necessaris per a satisfer les necessitats de l'usuari i la seva família. Equival, bé que reduït, a l'usdefruit.
  
7 mal ús HIST DR CAT Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l'establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
  
8 ús indegut DR PEN Categoria jurídica referida a diversos delictes sancionats pel dret consistent en la utilització pública i indeguda d'uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d'estats diversos del qui els usa.
 
HOM: us.


 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda