 | vaga
|
| |
[1315; de vagar1]
|
| |
f 1 SOCIOL/REL TREB 1 Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Vaga general. Fer vaga, declarar-se en vaga.
|
| | |
2 vaga de braços caiguts Vaga en què hom deixa de treballar però sense abandonar el lloc de treball.
|
| | |
3 vaga de fam POLÍT Mitjà de lluita no violenta que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d'aconseguir la satisfacció d'unes reivindicacions.
|
| | |
4 vaga de zel Vaga que consisteix a complir estrictament el reglament i les instruccions de treball, amb la qual cosa es frena el ritme de treball.
|
| |
2 estar en vaga (una cosa) No fer-la servir.
|
| |
HOM: baga, vague.
|
| |
|
