Abreviatures i símbols
 

venir
conjugació

 
[o.; del ll. venīre, íd.]
 
v* intr 1 1 Transportar-se d'un lloc al lloc on és, era o serà en el moment de l'acció la persona que parla o a qui hom parla (amb un moviment contrari al designat per anar) o a un lloc lligat tant amb el qui parla com amb aquell a qui hom parla (amb un moviment que coincideix amb el designat per anar). Vine, que et vull dir una cosa. Vols venir a passejar? Algun dia et vindré a veure. Vindré a sopar a casa teva quan surtis de treballar.
  
2 Procedir. Uns costums vinguts d'Amèrica. El vent ve del nord.
  
3 venir amb (algú) Acompanyar-lo. Ell també va venir amb nosaltres.
  
4 venir de l'hort fig No estar al corrent del que passa.
  
5 veure venir (algú) fig Penetrar les seves intencions.
 
2 1 En una successió de llocs a recórrer, els primers a recórrer, el primer a aparèixer en l'escena d'una acció. Després de Sitges ve Vilanova.
  
2 En una successió d'èpoques futures, les primeres a què hom s'acosta, la primera a aparèixer temporalment. Ara ve l'hivern amb els seus freds. La setmana que ve, l'any que ve.
  
3 En una successió d'esdeveniments futurs, els primers a què hom s'acosta, el primer a aparèixer. Després de les rialles vénen les ploralles.
  
4 Treure origen, provenir. Venir de bona família. Això no ve d'ara: ja ve de lluny.
  
5 Seguir-se, ésser la conseqüència natural. El seny ve amb els anys.
  
6 Resultar. Això ve a meitat de preu.
  
7 Acostar-se la collita d'un producte natural, fer aparició en el mercat. Aviat vindran les cireres. Unes patates que vénen molt primerenques.
  
8 Produir-se en un ésser viu un fenomen fisiològic o anímic. Venir son, el singlot. Venir una idea.
  
9 Assolir, aconseguir, de fer un acte, ésser posat en una situació. Venir a pobresa. Venir a madurament un gra.
  
10 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i col·loq Frase amb què hom crida l'atenció sobre un esdeveniment important que ha de tenir lloc, o sobre la qüestió important d'allò que explica.
  
11 venir bé (o malament) Anar bé (o malament). Ara no em ve bé d'anar-hi.
 
3 1 Ésser d'una manera determinada amb relació a quelcom. Aquestes sabates em vénen petites. Ve com l'anell al dit.
  
2 venir (a algú) de Dependre d'una quantitat, d'un temps, etc., per a poder fer una cosa. Ens va venir de cinc minuts per a poder agafar el tren. Torna-me'l quan l'hagis llegit, no em ve pas d'una setmana. És generós perquè no li ve d'un duro.
  
3 no venir d'aquí (o d'això) Frase que es diu per indicar que allò que s'ha dit abans no té importància, no pot impedir una altra cosa. No t'hi amoïnis, no ve d'aquí. No vindrà d'aquí si no m'ho pots tornar.
  
4 venir prim (o venir d'un no res) Estar a punt de succeir una cosa, però no arribar a succeir. Ha vingut d'un no res com no em poso a cridar. Li ha vingut prim que no caigués.
 
4 Precedint un infinitiu introduït per la preposició a, indica la realització aproximada de l'acció de l'infinitiu. Tots els candidats vénen a dir el mateix.
 
5 venir-se'n Un sostre, una volta, etc., enfonsar-se, caure al damunt.
 
6 vinga! 1 Exclamació que hom utilitza per a demanar una cosa que hom desitja tenir tot seguit. Vinga música!
  
2 Exclamació utilitzada per a indicar el caràcter apressat, insistent o durador d'una acció o objecte. Ens vam escapar, i vinga córrer per carrers i places! Vinga sales i més sales!
 
 

Anuncis    

 
       
 
  Enciclopèdia.cat Text-La Galera llibres.cat
       
  Qui som Condicions Crèdits Sobre el diccionari.cat Contacte Ajuda